divendres, 3 de febrer de 2012

AÍXÍ SON ELS MEUS PERSONATGES

Tracto els meus personatges com a persones reals. Acabo estimant-los, sobreprotegint-los. Es mouen en un espai reduït, no disposen de temps per mostrar-se tal com són. Els demano disculpes, sóc conscient de l’esforç que per ells representa. ¿Arribarà un dia en que els pugui donar més llibertat?. Ara com ara, no m’atreveixo, tinc por que es perdin en la grisor de l’insubstància.
El meu amor envers ells no em priva de veure que són immadurs i no els convé emprendre el vol cap a espais més amplis.
Potser amb el temps ...

.

3 comentaris:

  1. Potser ja els podries començar a donar una mica de llibertat.

    ResponElimina
  2. Els personatges hi ha molts cops que són un reflexe de nosaltres mateixos. Què estàs presonera o indecisa

    ResponElimina
    Respostes
    1. ai! suposo que és una pregunta. Ja m'ho aclariràs

      Elimina