diumenge, 26 de febrer de 2012

EL CARRERÓ

Era molt tard, aquell dia quan ella tornava cap a casa, i sempre li havia fet basarda passar per aquell carreró estret, sense gaire llum, només il•luminat per un vell fanal que donava tant poca claror que gaire bé era fosc tot el carrer, però era el camí més directe per tornar a casa. Mai havia tornat tant tard com avui, era prop la una de la nit i no es veia ningú enlloc; només escoltava la remor dels seus passos que ressonàvem en mig d’aquell silenci. Tenia el cor encongit docs es deia que per les nits, per allà, si reunien persones de no gaire bona pinta, i les xafarderies deien que si feien intercanvis; vaja, que si venia droga.
De sobte, va veure aquell home palplantat allà, com una ombra, repenjat a la paret d’una vella casa, quasi li barrava el pas. La primera intenció va ser tornar enrere; però, no! Era valenta i no s’acovardiria. Va passar pel seu costat sense mirar-lo, aprestant el pas, mentre li arribava una flaire embafadora d’alcohol a la cara. Va sentir que ell li deia alguna cosa, però no en va fer cas. Quan ja quasi havia passat el perill, sent com la agafant fortament del braç,
-No corris tant preciositat. Podríem fer moltes cosetes junts!!!
Es va espantar terriblement al sentir la seva grapa al damunt, però amb molta sang freda li va contestar,
-Si, molt bé. Quina classe de cosetes vols fer. Una d’aquestes?
I desfent-se del seu braç, amb un cop sec, li va fer una clau de taekwondo, un cop de puny a l’estómac i una coça a l’entrecuix, que va fer cargolar a l’home sorprès d’una reacció que no esperava.
La noia va aprofitar el moment i va arrencar a corre, mentre l’home es refeia i corria darrera seu. Al trencar la cantonada, ja prop de casa , es topa de nas amb un altre persona i se li va escapar un crit. Llavors va veure que era un mosso d’esquadra i es va tranquil•litzar,
- Em persegueixen, aquell home em vol fer mal!!!
- Com vas sola pel carrer en aquestes hores? Va, que t’acompanyo fins a casa.
Mentre el mosso l’acompanya a casa, l’altre home , s’ha quedat parat a la cantonada, sense moure’s. Quan la noia, ja ha entrat a la casa, el mosso se’n va directa cap a ell, amb el posat seriós, i al arribar al seu indret li crida empipat.
- Estàs boig? Una altre vegada embolicant-te amb mosses del barri. Que vols que se’ns descobreixi el pastel? Va, dóna’m el que portes i fuig d’aquí, de presa.

4 comentaris:

  1. És una llàstima que això pugui ser real.
    D'aquesta manera no podem anar bé!

    ResponElimina
  2. Avui dia la inseguretat és per tot arreu, ja no saps ni de qui et pots refiar.
    Espero que no sigui un fet real.

    ResponElimina