dilluns, 26 de novembre de 2012

ELLA


Taller d'escriptura
Tema: violència de gènere.

 
Ell la mirava encuriosit com fumava de manera compulsiva, absorta mirant el mar des de la barana de coberta, la seva cabellera rossa voleiava amb el vent. Tenia un aire un xic misteriós. Era alta, guapa i vestia elegantment, encara que tenia el posat una mica trist. Potser es la noia que buscava. Havia iniciat aquell viatge amb la intenció de passar-ho bé, vaja de lligar! En els creuers sempre es lliga molt, li havien dit, i després d’un trencament sempre  convé esbargir-se una miqueta.

Ell, era guapo, alt i ros, de bon veure. Vestia esportivament, però elegant; bronzejat i de figura esvelta, seductor i una mica cregut, per ell ni hi havia noia que se li resistís. Va decidir apropar-se a aquella noia de posat misteriós.
-          Bon dia
-          Bon dia –diu ella secament , sense ni mirar-se’l.

Ell es va repenjà a la barana  a la seva vora sense dir res, també mirant a la llunyania, sembla una dona difícil, -pensa-  però a ell li agradaven els reptes.

Al cap de força estona d’un silenci una mica enutjós, ell ataca de nou,
-          Que tens una cigarreta?
Ella li va allargar un paquet, sense dir res, ell va treure  una cigarreta i llavors ella li acosta un encenedor i li encén.
-          Gràcies.
De nou silenci.
-          Sembla que no t’agradi massa el viatge.
-          T’importa alguna cosa.
-          Doncs si, una noia jove, maca, elegant com tu, hauria d’estar gaudint del viatge.
-          Ho passo com em dona la gana.
-          Que et sembla aquesta tarda, podríem anar a ballar.
-          No
-          T’animaries una mica. Amb aquest ulls preciosos de  color de mar, només faltaria un somriure a la teva cara.
Ella va fer una ganyota estranya, com si volgués somriure, però va continuar seriosa, mentre fumava compulsivament.
-          Anem a fer una passejada pel vaixell i m’expliques el que et preocupa.
-          No! Estic bé aquí.
Ell en veure aquell posat tant trist i inquietant, va intentar agafar-li la ma, per donar-li una mica de confiança. Ella la va apartar bruscament.
-          Seria millor que marxessis.
 
En aquell moment un home pujava a coberta i es parava prop d’ells. Només la va mirar d’aquella manera; ella es va apartar de la barana i va anar  cap a ell atemorida. Sabia el que li esperava.
 
– 20 de novembre de 2012-

2 comentaris:

  1. Que trist haver de viure atemorida al costat d'algú que diu que t'estima, però té una manera ben estranya de demostrar-ho...
    Petonets Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi tant que és trist, sembla que avui ja hauria d'estar extingida del tot la violència contra les dones, però encara passa massa sovint, fins amb parelles molt joves.
      Una abraçada

      Elimina