divendres, 15 de desembre de 2017

LES PARAULES DELS MOTS ENCREUATS

Aquest matí, la Lluïsa s’ha llevat aclaparada del llit. El son ha estat ple d’idees i de dubtes. Té por que tots els malsons són un reflex de la seva vida. Una barreja de les coses bones i dolentes que malviuen dins el seu cap. 

Ha dormit com si estigués esgotada per la feina. Malgrat tot, per què no dir-ho la causa principal ha estat la discussió amb l’Ernest. Aquests fets han estat reiteratius en el seu malson. 

La Lluïsa és una dona de mitjana edat, ni cap bellesa ni tampoc lletja. Pot barrejar-se entre la multitud sense ser reconeguda per res significatiu. D’alçada normal, trets facials normals i té els cabells de color castany, com molta gent. I els seus ulls són foscos com els de més del cinquanta per cent de la població mediterrània. 

La seva feina al despatx, com assistenta del director, és plena de números i d’escrits que ja formen part dels seus coneixements, i d’ella mateixa. 

Avui diumenge, dia festiu, es troba desplaçada. El divendres va començar unes curtes vacances. El dissabte va enfadar-se, per una tonteria, amb el seu amistançat. L’Ernest té dret a compartir-ho tot sempre, menys el pis. Cadascú té un pis propi malgrat passen molt temps junts tant en un pis com en l’altre. Tots dos tenen claus dels dos pisos i tant els fa viure en l’un com en l’altre. Això sí, cada un té el seu pis com a refugi particular i com la seva residència. Aquesta  forma de viure els dona una agradable sensació d’independència i llibertat. 

Asseguda a la taula del bar observa el carrer. Gira el cap per demanar un altre tallat i veu un diari. Com que números i lletres són el seu delit (tal vegada per deformació laboral) l’agafa i comença a fullejar-lo. 

Notícies polítiques. Tret que puguin ser o no, beneficioses per al seu treball i per a l’empresa no són del seu interès. Ja hi ha analistes que desenvolupen aquest treball dins del negoci. 

Esports. No són, com a la majoria de les dones, del seu grat. 

Secció de xafarderies: Sempre són els mateixos i les mateixes que apareixen en aquesta secció. Sembla ben bé , que si guanyen força bé la vida fent-ne un aparador de la seva existència. Mai ha entès l’admiració de la gent per aquesta caterva de bufons. Tampoc ha comprès mai com els  poden pagar tants diners. 

Finalment arriba a la pàgina d’entreteniments . En un tris-tras resolt els “Sudoku”. El darrer li ha costat però l’ha tret. Busca entre mil coses guardades a la bossa i treu les ulleres. Els nombres són fàcilment visibles, però les lletres necessiten més atenció. 

Resol diferents parts dels mots creuats però unes paraules se li fan difícils de col·locar. Això que sap molt bé el seu significat.
Sagí: Greix d’un animal. Sí, com la foca de la dona del cap.
Oci: Lleure. El que hauria començat si no s’hagués discutit amb l’Ernest.
Fiasco: Poc èxit, com el seu matrimoni, que va acabar en divorci.
Rabassut: De molt gruix o volum per la seva alçada.  Com el Puk, el bull dog de la veïna. No la veïna, no, el gos.
Taba: Ossets. Quan era petita, hi jugava. Feliços anys.
Vestigi: Rastre , senyal. Com els records que omplen la calaixera de l’àvia.
Astènia: Minvà de les forces. Com el desànim que l’omple aquest matí. 

Aleshores veu entrar la Carmeta, una companya de col·legi que sempre era l’ànima del grup de noies joves. No creu que hagi canviat gaire, sempre l’ha vist alegre i encoratjada. Malgrat que la seva vida tampoc ha estat fàcil. La seva separació matrimonial també li va produir un bon  trauma. Però el seu tarannà no li ha permès mai aquestes disquisicions i sempre ha mirat al futur sense angúnia. Deixant per a més tard les penalitats que produeix la vida i la gent que ens envolta. I com que el viure és tan complicat, aquests mals rotllos queden emmagatzemats en el racó dels mals endreços. Quan ha passat cert temps i tornés a mirar-los, ja no tenen cap valor i t’adones de la seva insignificança. 

La saluda amb la mà i s’asseuen juntes, xerren, Xafardegen de totes i tots els coneguts i riuen. Llarga estona després, la Carmeta li diu:
¾     Per què no vens amb mi, a un apartament que tinc llogat a la platja? Aprofitarem el sol i aquests dies de bonança.  

La Lluïsa s’ho pensa breument. No té cap problema, bé només un, l’Ernest    i la discussió d’ahir. Aquests darrers temps han estat un xic estressats per a  tots dos. Com si la seva relació tingués algun sotrac que altre. Decideix enviar-li un missatge dient-li que marxa amb una amiga a la platja. Ell té el seu número de telèfon i, creu que la trucarà i arreglaran el seu particular “modus vivendi”. 

Si no és així amb gran dolor haurà de refer la seva vida. Passar de nou pàgina i pausadament tornar a emprendre el camí. 

Miquel Pujol Mur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada