dimarts, 12 de desembre de 2017

LA INSPIRACIÓ D’UNES FRASES

Per despertar-nos del ensopiment matutí la professora ens va dictar aquestes frases.  

Segarra: Aleshores, sense donar-me ni temps de respirar em va donar un paper.

Lorca: Pel teu amor en fa mal l’aire ... el cor i el barret. 

Llavors la inspiració va portar-me a escriure el següent: 

La noia i el noi és trobem en un parc i s’asseuen en un banc. Aleshores el noi posant-se de genolls li parla així amb veu amorosa.
¾     Irene, he quedat sense aire ofegat pels sentiments. El meu cor batega com una bomba d’aigua amb les aletes trencades. El meu barret i amb ell el meu poc seny l’he perdut al veure’t acudir a la nostra cita.
¾     Oh, Joan estimat! Quines coses més boniques que em dius
¾     Mira estimada, estic caigut de genolls davant teu. Els meus ulls ploren pensant que em pugis negar el teu amor. Si ens dius sí la meva felicitat serà eterna.
¾     Amb aquestes apassionades paraules només puc donar-te una resposta. Però Joan de la meva vida, abans vull fer-te una pregunta. 
¾     Digues amor meu! Mai et podria negar cap resposta.
¾     Tens casa i cotxe pagat per anar a viure? 

El final queda a la vostra opinió. 

Miquel Pujol Mur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada