diumenge, 3 de desembre de 2017

HA CAIGUT EL MEU PI


Un vent esfereïdor
fa estona  que bufa amb força,
escombrant que troba al pas,
fent ballar el que li fa nosa.
Un cop sec, desfermat
ha tombat un pi,
el pi gran, gegant,
el vell pi d’ample carcassa,
s’ha blincat ,
el vent l’ha tombat,
ha caigut el meu pi.

Ha caigut el meu pi,
Testimoni mut,
D' anys d’infantesa,
de tantes vivències.
Dels pares, germans, 
i aquelles històries...
que explicava l’àvia
allà, a l’ombra del  pi.

Ara allargassat,
resta al terra tombat
el meu pobre pi.
Allà jeu desbrancat,
Abatut, esmorteït,
en un racó del jardí,
tot hi  esperant... 
que el portin a l'oblit. 

04-11-2017-


2 comentaris:

  1. Molt bonic Anna, però fa tristesa quan cau un arbre amb tanta història...Però algú el recordarà, cal que no se'l mengi l'oblit!!!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és molt trist veure arbres tombats, sobretot si te'ls estimes. el dia aquest del vent en va tombar molts. Feia basarda la ventada... i després els estralls.
      Una abraçada M. Roser.

      Elimina