diumenge, 30 d’octubre de 2016

LA CASA DE LA CANTONADA


Almenys feia dos anys que estava tancada i barrada aquella casa de l’altre banda del carrer, la que fa cantonada, des que va morir de manera misteriosa la última inquilina.

Encara la recordo, doncs moltes vegades la veia al balcó, amb la bata florejada i les sabatilles de felpa de color vermell, regant aquella colla de torretes que bona part de l’any estaven florides, ara solament hi ha les restes d’aquells testos que s’han trencat i el vent ha escampat les bocins.

La Flora, no feia gaire soroll, ni es ficava  amb els veïns ni la gent del carrer, era una dona solitària, que feia  la seva vida sense embolicar-se amb ningú, et saludava si ens  creuàvem pel carrer i res més.

A vegades, pujava algun  home a casa seva, o més d’un, per això la gent aviat li va penjar el nom de prostituta, jo a vegades pensava que bé podia algun familiar o nebot seu. De fet el dia del enterrament dos d’aquells homes que constaven com a familiars els havia vist  entrant alguna vegada a casa seva.

La dona era discreta i no molestava a ningú, d’edat indefinida, cinquanta o seixanta anys, més o menys, la faria, sempre anava ben pentinada i maquillada i quan sortia vestia de forma sòbria, però elegant, en canvi per casa, sobretot els matins, solia portar bates florejades i calçat còmode. La veies trastejant, netejant ,  cuidant les flors o solament guaitant per les finestres o el balcó.

La casa cantonera era plena de vida amb aquella única ocupant. La planta baixa , ara tancada, havia estat una botiga i després un magatzem. La primera planta oberta   als dos carrers, amb els balcons ple de flors i visillos a les finestres, que a vegades es movien discretament i veies la silueta de la dona al darrera, una de les poques distraccions que tenia.

Va ser un dia de finals de setembre, que tant el balcó com les finestres al migdia encara eren tancades i l’endemà igual. Amb un altre veí vam anar a tocar el timbre i ningú ens va respondre. Vam avisar als municipals i aquests als mossos d’esquadra que amb el corresponent  permís van entrar dins la casa. Va trobar la dona al terra, sense vida. Tenia un cop al cap, que s’havia fet al caure, segons van dir.

Van precintar la casa i després de fer-li la autòpsia van declarar que havia mort de mort natural , que havia tingut un infart. Alguns veïns, pocs, vam anar al enterrament,  que només hi havia de familiars, els quatre nebots.

Però les males llengües ja van fer córrer que uns quants dies abans , un mateix home, o nebot, la visitava cada dia i ves a saber si tenia algun motiu o herència per  treure-la del mig . El cas es que mai sabrem que hi podia haver  de veritat. El que si sabem es que al propietari no ha pogut tornar a llogar la casa mai més per molt que ho hagi intentat.


14/10/2016/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada