BATIBULL DE BOLETS

El noiet ha sortit al bosc que hi ha prop de casa, es un noi molt especial. A casa gairebé no parla, però el contacte amb la natura canvia completament. Es un dia de tardor emboirat i s’ha emportat un  cistell per recollir bolets com fa com quan va amb la mare o l’àvia.

Com fa el temps apropiat el bosc es generós. N’hi a tants  que  porta el cistell ben curull. Com pesen una mica s’atura  al costat d’un rec d’aigua per veure i descansar una mica. Es queda quiet, abstret amb els seus pensament i mirant el cistell. De cop li semblà veure com es remouen els bolets i fan gatzara. Escolta  el que diuen i  les batusses que es tenen. Els rovellons són els que més  xivarri fan empipats amb uns  que protesten,

¾    No ens empenyeu tant que ens eclipseu la clenxa –diuen uns  rossinyols.

¾    Si que sou presumits, rossinyols, si esteseu  al costat d’aquestes mucoses negres quedaríeu ben galdosos. Fa un rovelló, un altre també si afegeix.

¾    Sou fastigoses, llenegues sempre tan viscoses,

¾    Hi tant, amb aquestes babes. Fan altres de l’espècie 

¾    Enveja podrida –fan les llenegues. Nosaltres som les reines del bosc i del cistell, el millors fongs que s’han conegut mai.

¾    No, no, els millors bolets del món són nosaltres- replica un rovelló. Què us heu cregut.

Uns ceps d’allò més rodonets entren a la disputa.

¾    Us equivoqueu tots, nosaltres el ceps som els més ben valorats en l’alta gastronomia.

¾    Amb molts llocs ni us coneixen - exclama un pinetell. Els rovellons i nosaltres som els millors.

¾    Nosaltres som els més petits, però no ens deixem trepitjar, ni que ens esclafeu. Molta gent ens busquen a nosaltres.- criden uns fredolics.

¾    Això ja ho veurem, -crida un cep orgullós.

¾    Sou petits i eixerits però nosaltres també som petits donem el millor sabor als plats- fan els camagrocs.

Al final tots volen ser els millor, no volen estar atapeïts  dins el cistell i comencen a esbatussar-se i a remoure’s. El Cisquet veient aquell batibull  s’aixeca i comença a parlar ben alt..

¾    Voleu callar i estar quiets! Si no foto una puntada de peu al cistell i aneu a para tots rostos avall i quedareu ben galdosos .

Tots van quedar en silenci de cop. Com era que aquell xicot els hagués escoltat i si feia el que deia quedarien tots esmicolats i no servirien per res. Llavors van escoltar al noi qui suaument els va dir.

¾    Així m’agrada, quiets i tranquils. Tots vosaltres sou bons i importants cada un té unes qualitats i sabor especial.  I així podeu satisfer els paladars més  exigents. La gent busca l’espècia que més li plau per fer segons quin plat, com poden ser els fredolics per fer amb patates o truites; altres les  llenegues per fer amb carn o a la brasa igual que els rovellons,  altres volen fer crema o amanides de ceps. I el pollastre amb rossinyols es una passada. Els camagroc ni ha que en fan pastissos. Tothom busca el seu gust preferit .  També molts, com la mare fan  una barreja de tots plegats que n’hi ha per llepar-se els dits.

Els del cistell van assentir movent la clepsa i van continuar tranquils dins el cistell , sabent que el noi tenia raó. Aquest carregant el cistell al braç,   emprenia el retorn  a casa, on seguiria amb el seu mutisme, però gaudiria per dins veient la mare preparar els bolets que havia trobat.

22/10/2016/