diumenge, 9 d’octubre de 2016

BARÇA-MADRID I EL REPORTAGE


Tema: Un reportatge de futbol


Era l’últim dia que era a Madrid, gaudint d’uns dies de merescut descans amb la seva companya, l’endemà ja tornarien a casa, avui a la  tarda tocava anar al partit Barça- Real Madrid, per sort havien trobat entrades ahir a la revenda  a última hora, ja que estaven totes exhaurides. 

Llavors va rebre la trucada del seu cap que li va dir sense embuts que calia que fes el reportatge  del partit, que el redactor que el cobria s’havia posat malat. Res va valer dir que això no entrava amb el seu treball, ni que encara estava de vacances, ell treballava en aquell petit diari local i encara que feia de corrector avui tenia que fer-li aquest favor, a la nit havia d’enviar-li sens falta el reportatge del partit.

Això no entrava als seus plans a més a la Mireia no li agradava al futbol, però ja havia decidit acompanyar-lo. El lloc que els va tocar no els va fer gaire gràcia, em sembla que eren tots madrilenys.  Quan el Barça va fer el primer gol es van aixecar cridant...quasi se’ls  mengen vius... amenaces, insults; van tenir cura d’estar ben callats. Quan marcava el Madrid, tothom cridava a peu dret, ells muts restaven asseguts ignorant aquells crits d’eufòria. Amb tot els altres que ja els havien calat que eren catalans és  burlaven d’ells.

La Mireia es va espantar molt amb aquella colla de borinots i a la mitja part va demanar per marxar d’allà. El Francesc protestava que havia de fer el reportatge, ella li va dir que ja mirarien el final del partit per la televisió. Com feia poc que sortien junts el noi la va complaure i van marxar. Farem el reportatge amb el que diguin per la tele.
Quan van arribar a l’hotel ja s’havia acabat el partit, el Barça havia guanyat per 4 a 3 , si som allà ens fan miques-pensava el xicot. Sort d’haver marxat. Ara toca escoltar i mirar que diuen a la tele per escriure alguna cosa.

Allà a les dues de la nit estava barallant-se amb l’ordinador i el que escrivia, no li agradava, no li sortia gaire brillant, era insuls i avorrit .  Finalment se li va encendre la bombeta, va començar a explicar  les anècdotes i les burles de les que van ser objecte per ser catalans  i del barça i  estar ficats allà en mig de la penya madrilenya, això barrejats amb la golejada de les dues bandes. A les tres en punt l’enviava a la redacció el seu retocat reportatge.

L’endemà va rebre tot un seguit de felicitacions per l’originalitat del seu escrit.

19/09/2016/

2 comentaris:

  1. A mi també em sembla un reportatge fantàstic...Si haguessin estat al camp, també els podien haver fet pam i pipa, per haver guanyat. També és una pena que els toqués al mig d'uns madridistes poc respectuosos!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo penso M. Roser que si haguessim estat allà al mig de tots aquells contraris, amb el violents que solen ser a vegades també hauriem estat una mica espantats i no haguessim dit ni mu.
      Una abraçada.

      Elimina