dimarts, 19 d’abril de 2016

UNA PARELLA


Som en un bar, al costat hi ha una declaració d’amor....”

La Pepi i la Mari estant berenant al bar del Passeig, en una d’aquelles sortides que fan un parell de cops per setmana una colla d’amigues. Avui només moltes s’han excusat i només hi són les dues dones. Com que fa un bon dia estan a la terrassa, així xafardeigen una mica sobre la gent que passa. Pensen fer una bona bugada.
Tot i fer una tarda primaveral no hi massa gent, algunes taules ocupades i forces de buides. Assegudes en un cantó de on  dominen el panorama de dins i de fora. Sobre la taula   un tros de pastis de xocolata i cafè amb llet per cada una , disposades a assaborir  la dolça menja i passar una estona agradable.

Aviat s’adonen d’una dona, de mitja edat, que fa poc que ha arribat i seu a la taula del seu costat. Sembla que està força nerviosa. De seguida va estar en el punt de mira  de les dues dones. To baixet la pepi a dir,
¾   Segur que té una cita secreta.
¾   Que va, està esperant  a la seva parella i li ha explicar un assumpte desagradable.
¾   Et dic que és una cita d’amagatotis.

No havien passat ni deu minuts quan va arribar un home, força més  gran que ella, la saluda amb un lleuger petó a la galta i es va asseure al seu costat. El cambrer  s’hi apropa tot seguit i després de prendre  nota del que volen  s’allunya.
Parlen amb veu molt baixa, les dues dones paren l’orella per escoltar el que diuen. No parlen massa fins que tenen els dos cafès al davant. L’home ha acostat una mica més la cadira a la de la dona. Treu una capseta de la butxaca i l’entrega a la dona. Aquesta , no sap que fer, però l’obra tota emocionada, un anell brilla a dintre . L’home li agafa les mans mentre diu baixet,

¾   T’estimo i vull compartir la resta de la meva vida amb tu. Ets vols casar amb mi?

La dona té els ulls humits, està molt nerviosa,  però tanca la capsa i li torna, mentre la seu veu està tremolant quan li contesta,
¾   Saps que això no pot ser. Encara no t’has separat de la teva dona... i jo... jo no puc fer això als meus fills, són massa petits encara.
¾   No podem continuar com ara. Ella no em vol donar el divorci, però jo estic tramitant l’anul·lació. Jo només vull viure al teu costat .
¾   Això és el que em dius cada dia. Penso que es millor que ho deixem córrer ara, abans no ens fem més mal.
¾   No, ... jo no ho vull deixar... T’estimo i et necessito...

La dona es va aixecar d’una revolada i es va allunyar d’allà ràpidament sense ni tan sols girar la vista enrere. L’home va quedar com petrificat a la cadira sense moure cap muscle.
Le dues dones en silenci no s’havien perdut el més mínim detall del incident. La Pepi trenca el silenci.
¾   Ho veus!  Ja t’ho deia jo que era una cita secreta.

12/04/2014/ 

2 comentaris:

  1. Caram quin bon cop d'ull, ho va ben clavar que era una cita secreta...Però no si val anar a fer un café i aprofitar-lo per a fer safareig!!!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet en els pobles petits a vegades no hi ha masses distraccions i això d'anar a prendre alguna cosa i fer safareig es força habitual.
      Petonets M. Roser.

      Elimina