dimecres, 27 d’abril del 2016

SANT VICENÇ D’OBIOLS. AVIÀ. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Moltes vegades a peu o en cotxe hem passat per Sant Vicenç d’Obiols i finalment ens decidim a escriure el resum d’aquest indret. Un cop vaig gaudir de la visita al temple amb mossèn Serra (EPD) acompanyant-lo a una missa dominical. Mossèn Serra és una de les figures eclesiàstiques que he conegut de qui guardo més gran record per la seva senzillesa i esperit de servei al pròxim.

 
Per tant una altre vegada visitàvem el lloc d’Obiols  i la seva església sota l’advocació de Sant Vicenç. 

Tant l’església com les construccions del seu entorn estan edificats damunt una plataforma rocallosa, composta d’arenisca que s’eleva, al ribatge dret del Llobregat.
 
L’església de Sant Vicenç d’Obiols  és situada en l’antic comtat de Berga, dins el límits del bisbat d’Urgell. Formà part, des dels seus orígens, del béns del monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll, amb categoria de parròquia. 


La primera noticia de l’església data és de l’any 888, amb l’acta de dotació de Santa Maria de Ripoll, com una dotació del comte Guifré i la comtessa Guinedilda.

 És desconeix la data de consagració d’Obiols però és anterior al 888. Guifré el Pelós donà el lloc i l’església al monestir ripollenc per tal que aquest participés en la complexa organització i repoblació de les terres del Berguedà. 

El lloc d’Obiols fou escollit com un dels puntals de la repoblació de es terres berguedanes , i també com lloc de defensa; al nord de l’església, en una pedra calcaria, hi ha un sforats, vestigis d’una torre de guaita de fusta i planta circular. 

Al llarg del segle X s’esmenta sovint Sant Vicenç d’Obiols. L’any 907, en l’acta de consagració de la veïna església de Sant Martí d’Avià. L’any 921, el comte Miró confirmava al monestir de Ripoll l’alou d’Obiols. Successives confirmacions de béns monasterials dels anys 938 i 982 parlen de l’església. L’any 1101, Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll l’esmenta en una llista, a més d’altres possessions, per obtenir  una butlla papal del Papa Sergi VI. 

En les visites del bisbe d’Urgell al deganat de Berga, els anys 1312 i 1314 és confirma la seva categoria de parròquia. Després de la creació del bisbat de Solsona passa a ser administrador dit Bisbat.  
 
Actualment, Sant Vicenç d'Obiols és una església de nau única, amb capçalera trapezial, pràcticament rectangular, i un transsepte baix i poc desenvolupat que crea la percepció d'una capçalera triple. La seva nau està coberta per una encavallada de formigó que n'imita la preromànica, de fusta. En canvi, la capçalera i els braços del transsepte es cobreixen amb voltes de pedra.
 
A l'exterior, l'edifici presenta un aspecte esvelt i uns volums nets, sense elements decoratius. L'aparell constructiu és irregular i varia sensiblement en cada zona de l'edifici, denotant diverses fases constructives: grans blocs de pedra ben escairats, carreuons de tosca i pedra sorrenca, i maçoneria de còdols i morter. A la façana de ponent hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls, amb sengles campanes.

 
Quant als accessos, l'església compta amb dues portes d'entrada: un portal romànic amb arc de mig punt i guardapols a la façana occidental i un altre de modern a la meridional. A pocs centímetres del darrer es conserva, darrere d'un vidre, el muntant d'un accés més antic. Les finestres són de formes diverses: espitlleres d'una sola esqueixada a la capçalera i el braç sud del transsepte, rectangulars i de mig punt al mur meridional de la nau i cruciforme a la façana de ponent. 

L'espai interior és igualment sobri i monumental, on destaquen els tres arcs de ferradura que donen accés a la capçalera i als braços del transsepte. Els arcs estan construïts amb dovelles regulars i compten amb impostes gruixudes que se sustenten sobre columnes. El disseny de les columnes és d'una gran senzillesa: els capitells són cilíndrics, decorats amb motllures i rematats per un àbac quadrat. Tanmateix, la columna meridional de l'arc triomfal és diferent de la resta. El seu capitell és troncocònic amb l'àbac quadrat i collarí, amb una decoració geometritzada a base de figures ametllades sobre tiges. Al mur oriental del braç sud del transsepte s'observen els vestigis d'un arc de ferradura cegat pel mur, més petit que la resta. 

Al darrer tram de la nau i adossat a la façana occidental, es troba un cor de fusta elevat al qual s'hi accedeix per una escala de pedra. Des d'allà s'accedeix a les cordes de les campanes. L'espai sota el cor és clos per un mur de pedra i una porta, configurant la sagristia. 

Al voltant de la edificació hi ha un seguit de tombes antropomorfes. 

Sant Vicenç d’Obiols està catalogada com Bé Cultural d’Interès Local.

 
Considero que aquesta església és una perla de la diadema de moltes esglésies berguedanes i val la pena visitar. En les meves recerques he trobat un document molt explicatiu editat per la Diputació de Barcelona. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada