divendres, 1 d’abril de 2016

SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.  

Ens movíem cercant indrets propers per les nostres terres berguedanes i visitàvem el poble de Santa Maria de Merlès i la seva església també sota l’advocació de la Mare de Déu. 
 

La caseria dispersa de Santa Maria de Merlès (62 h. 2005/532 m. alt.) és situada a la dreta de la riera de Merlès, al peu del ramal que uneix la carretera de Vic a Berga amb Puig-reig; l’església parroquial de Santa Maria i algunes masies formen una plaça, on és situat també l’ajuntament.  

A la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: incerta. Segons Montoliu (BDC, x, 15), ve d'una forma llatina *merulēnse (derivada de merŭla, ‘merla’). Meyer-Lübke (BDC, xi, 6, i Hom. Men. Pid. i, 73) considera que es tracta d'un nom format amb el sufix pre-romà -es, i diu que si aquest -es fos un sufix basc, es podria pensar en una derivació del basc merla ‘marge’, el qual deriva del gàl·lic margĭla. 

 
L'església parroquial de Santa Maria de Merlès fou consagrada l'any 893 i dins el seu terme incloïa parròquies, com les veïnes de Pinós. Els límits entre els bisbats de Vic i d'Urgell feren que al segle XI, el bisbe de Vic construís la nova església de Sant Martí de Merlès a l'altra banda de la riera d'aquest nom, límit natural d'ambdós bisbats i comtats. Actualment pertany al bisbat de Solsona.

De la primitiva església preromànica consagrada l’any 893 i del posterior edifici romànic que segons sembla es trobava a l’indret del cementiri, no en queda res.

 
Al segle XVII-XVIII fou bastida la nova església d’estil barroc, pocs metres més avall de la primera església. L’edifici parroquial està orientat a tramuntana i té una gran austeritat. A la nau central s'hi obren capelles laterals i no té absis. La coberta és a doble vessant.  

Adossat al mur de ponent de l'església, al costat de la rectoria, hi ha el campanar, de planta quadrada, de quatre pisos i coronat per una balustrada. 

La façana principal a migdia té la porta d'arc de mig punt flanquejada per dues pilastres que aguanten una llinda amb un timpà triangular sense cap decoració; més amunt hi ha un òcul i un rellotge de sol i per sobre un rellotge d'esfera. 

 
L'església de Santa Maria de Merlès està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Fa pocs dies vaig llegir un tros del llibre “A peu pels camins de cendra” de Josep M. Espinàs. L’autor havia decidit explorar un territori de boscos.  Tenia previst un itinerari pel Berguedà i precisament el lloc on feia la primera posada era: Santa Maria de Merlès, desprès Casserres, Montmajor, Avià, Sant Maurici de la Quar… Abans que comencés el viatge, molts d’aquells boscos es van cremar, estiu 1994, en una catàstrofe sense precedents. Però l’escriptor no va renunciar al seu projecte. 

 
I així aquest llibre és el testimoni d’una experiència fora del corrent. Perquè Espinàs ha trepitjat els boscos calcinats, les seves sabates s’han cobert de cendra, i descriu amb una emoció continguda, i amb una qualitat literària excepcional, els colors i les olors, el silenci i la buidor que l’han acompanyat.
Però també ha conegut el contrast de les valls encara verdes i, sobretot, molts personatges que han viscut de prop la tragèdia. Hauré d’aconseguir-lo per poder llegui la resta del llibre. 

També he trobat un arxiu fotogràfic de l’interior de l’església que ens permet veure-la per dins. L’aprofito per afegir-lo a les nostres.   

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada