dijous, 14 d’abril de 2016

OLORS, COLORS I SOROLLS DEL BOSC


“Els boscos serien massa silenciosos si cantaven solament els ocells que ho fan millor”     (Henry Van Dyke)

El dia era fresquet, una brisa agradable colpia les cares de les dues dones que havien sortit a fer una caminada aquell mati de primavera. Els arbres florits i la verdor dels sembrats i dels prats,  lluïen nets, ben regats  per les últimes pluges.
La Carla havia accedit a acompanyar l’àvia en el seu passeig matinal, ja que avui no tenia classe a l’Insti, a més feia uns dies que estava neguitosa perquè les coses no li anaven com ella volia , així s’esbargia  una mica i feia contenta a la dona que estava joiosa de sortir  amb la néta.

Es van endinsar en un bosc proper, caminaven entre arbres i matolls, l’olor de la reïna dels pins és barrejava amb la de l’herba, bardissars, i les fulles humides per la rosada matinal, perfumant l’ambient,   junt amb les tonalitats  dels  colors verds que s’amalgamaven  amb els de les flors de romaní, espígol i farigola i altres plantes que engalanaven  el seu pas.
La Carla estava xerraire , ella que més aviat era silenciosa, aquell dia estava pletòrica. Aquella sortida  li convenia, - pensava l’àvia delectant-se  amb les explicacions sobre l’escola i les amigues,  de la néta -  el so de l’aigua que s’esmunyia rierol avall les acompanyava.  De cop la dona gran es va parar i posant un dit a la boca va fer senyals a la noieta de que callés, mentre   l’ aturava , agafant-la pel braç.  La noia va obrir una ulls com taronges, prop d’allà hi havia un estol d’ocells voleiant  sobre un  gran matoll florit  .
Les dues dones romanien en silenci, observant  i escoltant aquells refilets,  la voladissa dels ocells saltant i volant de branca en branca, emetent sons  cadenciosos   i harmònics. Mes llunyans se’n sentien altres sons,  estridents alguns i planyívols altres i fins i tot, un una  mica gutural d’algun porc senglar, que cridava les seves cries. Després d’una estona de silenci la Carla va dir baixet,
¾   Mai m’hauria cregut escoltar aquest sons aquí, entre els arbres.
¾   Que et semblen tots aquests sorolls del bosc.
¾   M’agraden, son bonics, alguns són harmoniosos i altres estridents i cridaners, però junts formen un equilibri. Després  barrejats amb els contrast de  colors i el perfum que desprèn tot, una passada.

En aquell moment els ocells les van albirar i tots alhora  van emprendre volada, en un magnífic espectacle, que elles miraven aspectants. Després les  dues dones va reprendre la caminada,  ara la noia romania callada, gaudia escoltant i descobrint nous sorolls soroll , com  el murmuri del rierol que les acompanyava, o la fressa d’uns cabirols que corrien esperitats. La Carla  va descobrir  una munt de sensacions aquell matí fins llavors desconegudes per ella,
¾   Àvia, estic contenta d’haver vingut, i d’haver descobert tantes coses. Mai m’havia fitxat en tot això. Gràcies per ensenyar-m’ho.
¾   Has estat tu soleta que ho has trobat, només escoltant i observant.
¾   Saps que estava molt preocupada pel treball que haig de fer pel dilluns . No trobava cap tema adient, ara ja el tinc...  “ les olors,  colors i sorolls del bosc.”
¾   Estic segura que et sortirà molt bé.
¾   Saps que de cop, m’ha vingut al cap una frase que vaig sentir fa uns quants dies, “Els boscos serien massa silenciosos si cantaven solament els ocells que ho fan millor” que no se de qui era.
¾   Tenia molta raó, qui la va fer. Aquesta frase es pot aplicar a moltes coses de la vida, treball, estudis, negocis, jocs... en tots els llocs hi ha algú o alguns que són o es creuen els millors, però el veritable esforç i treball el fan tots els altres, el conjunt de tots es el que fa que les coses rutllin i surtin bé.

Les dues dones van continuar xerrant i caminant, mentre gaudien  d’aquell bonic matí primaveral.
 11/04/2015/

2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt aquest relat Anna, si algú es pensa que al bosc tot és silenci, res de res, se senten molts sorolls agradables i m'ha agradat molt la frase doncs de cants n'hi ha per tots els gustos, tants com ocells...
    Bon vespre, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser, és veritat el que dius el bosc no es gens silenciós i es bonic escoltar els sorolls, sobretot dels ocells ara a la primavera i és clar de cants n'hi ha per tots els gustos.
      Una abraçada

      Elimina