diumenge, 5 de juliol de 2015

VOL EN PARAPENT


Paraules: Berga i volar.


¾   Encara no m’ho puc creure. Ho he fet! Ho he aconseguit! –repetia la dona.

La Sònia estava tota excitada, era feliç, estava contenta. Per fi havia pogut fer el seu somni realitat. Bé, somni, somni... si, també; però el cas és que el mes passat va celebrar el 50é aniversari, el seus dos fills adolescents li van regalar,  per festejar el dia, un vol en parapent. Ella moltes vegades ho havia dit, més aviat en broma,  que li agradaria volar en un d’aquells aparells. El regal la va sorprendre, alhora li va fer agafar cagarrines. Una cosa era dir-ho, fer-li il·lusió i l’altre fer-ho de debò. És veia incapaç de pujar en un d’aquells enormes ocellots que  planen pel cel, estava aterrida.
¾   És molt fàcil –li va dir un fill-  Vas amb un monitor , ell ho fa tot
¾   Si, respon l’altre- tu només t’has de deixar portar.

Finalment, per no fer un lleig als nois, amb el cor encongit, va decidir que si , que ho provaria.
Aquest matí, feia un dia esplèndid , era el dia escollit. El vent era favorable, no hi havia un sol núvol i van decidir fer la sortida. Van pujar a Queralt i van enllestir els preparatius amb el monitor. La primera sorpresa va ser que ella havia d’anar al davant i el monitor al darrera,  però el moment més tens va ser el de saltar al buit. El monitor advertia,

¾   Sobretot, no afluixis en el moment de saltar, podríem prendre  mal.

La dona va fer un replegament de força i moral interna , i així que van agafar embranzida, ven agafada a les cordes, decidida va saltar ... a partir de llavors, passada la primera por, tot va anar com una seda., tot va fluir, relaxant. La Sònia es va trobar surant per l’espai, lliure, feliç, amb l’aire  fresc colpint les seves galtes, les cames, els braços i  els cabells voleiant. Quantes  sensacions, quina plenitud, quina meravella. Flotava tota ella, és trobava  etèria, el seu cos semblava una ploma, de lleuger.. . Volar lliure com un ocell , veure Berga sota seu, les cases, els carrers, els turons que l’envolten, els parcs, les serralades properes. Feia un dia magnífic  no  veia un sol núvol; el vent els empenyia, ara vora la muntanya, ara sobre la plana. El monitor dominava amb destresa l’aparell, van arribar fins a La Valldan, al polígon industrial  i fins Avià tenien sota seu. El pantà de la Baells i altres pobles de la rodalies també s’albiraven més llunyans.
Va ser una experiència inoblidable, havia aconseguit fer possible un somni esbojarrat. Encara  ara, tota ella era un cúmul de sensacions,  però estava contenta de haver vençut les seves pors i d’haver tingut aquella vivència tant exultant. Que bé la coneixien els seus fills.

29-06-2015-
 

2 comentaris:

  1. Somni esbojarrat? No, no...Quina enveja que em fa; Jo també voldria veure Avià des de dalt...Tot arribarà!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha de ser fantàstic veure Berga el poblets del voltant a vol d'ocell. Jo m'agradaria molt també, però em sembla que ja he fet tard. Ens hem de conformar mirar des de Queralt, que també és bonic.
      Una abraçada M. Roser

      Elimina