dimarts, 14 de juliol de 2015

A LA CONSULTA MÈDICA


¾   Al següent....  passi, passi.
 
La noia rossa, amb bata blanca, fa passar l’home, al consultori d’urgències.



¾   Bon dia –diu al entrar.
 
¾   Bon dia!  Segui, segui... respon un metge, séc i amb ulleres- vostè dirà.
¾   Miri doctor, tinc un mal de queixal horrorós. He estat tota la nit sense poder dormir.

¾   Molt bé, molt bé. A  veure, mirarem aquest coll.
 
El metge li fa obrir la boca  i li fa una exploració, després li ausculta el pit.
¾   Uf! Esta malament això. Està tot molt inflamat. Té un en constipat de cavalls. 
¾   Escolti, que jo no estic constipat, només tinc  mal de queixals
¾   Vostè té el coll inflamat i també se li sent el pit.
¾   Que... ?
¾   Ara li receptaré un mucolític i uns paracetamols. Si ho fa tal com li dic , d’aquí dos dies estarà millor.
¾   Jo no estic constipat. Només tinc molt mal de queixals, molt. Crec que m’hauria de receptar un antibiòtic i antiinflamatoris.
¾   Sempre voleu antibiòtics, això només es per les infeccions...  sinó, no fa res.
¾   Jo no vull mucolítics... i el paracetamol  ja en prenc i no em fa res.
¾   Sembla que sap més que el metge. Aquí el metge sóc jo i dic el que s’ha de fer. Sinó, no cal que veniu
¾   Jo necessito alguna cosa que em tregui aquest mal tan horrorós .
¾   Li recepto el que crec més convenient , i pel refredat això és lo millor.
¾   És que vostè no escolta. No sap el que tinc. No veu aquest flegmó enorme.
¾   Això és una mica el coll irritat.
 
L’home s’està posant cada vegada més nerviós, entre el mal de queixal  i aquell metge que sembla tocat del bolet.
¾   Jo si que estic irritat . Estic  fart de vostè i la seva prepotència.
¾   He, he... doncs perquè ve.
¾   Penso denunciar-lo al col·legi de metges...
¾   Ja ho pot fer... que els dirà .. que vol saber més que el metge. Jo sempre tinc  raó.
¾   El què  es vostè és un imbècil, un mal educat i un  torrecollons.
¾   Sense faltar , he... Potser serè jo qui el denunciï.
¾   Si.... doncs sap que li dic.... Vaguessin a la merda.
 
S’aixeca d’una revolada, enfurismat, nerviós la extrem, surt del despatx. A la porta, la noia rossa de la bata blanca li barra el pas i l’agafa pel braç,
¾   Tranquil senyor.  Miri cap allà.... Això és una càmera oculta.


  -03-07-2015-  
 

2 comentaris:

  1. Bé, en aquest cas era broma, però hi ha algun metge que s'assembla a aquest model...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, tens raó M. Roser, hi ha algun metge cap quadrat d'aquest tipus, però per sort ni han molts de bons i humanitaris.
      Una abraçada

      Elimina