dimarts, 28 de juliol de 2015

SOL EN LA MATINADA


(Versió de la cançó de J. M Serrat:  “Cançó de matinada”

Ho cridava alt, amb la veu trencada,
aquell pobre home que caminava,
amb pas insegur,
en aquelles  hores  de matinada
mentre la gent dormia  encara,
ell, tantejava, colpit pel vi.
La seva gata, fidel companya,
de desventures i de neguits,
l’ha deixat sol;
després de dies de no seguir-lo,
fa poques hores, ha estat sa fi.
Altre cop sol, sense companyia,
 vagant per bars i per cantonades,
arrossegant la vida cansada,
quan just comença a arribar l’albada,
i alguns matiners creuen el carrer.
L’home s’asseu en una façana
I beu, per ofegar les penes,
D’una vella  i bruta ampolla,
L’últim  glop de vi.
 

02/07/2015/

 

2 comentaris:

  1. Caram noia és teva aquesta versió? M'ha agradat la lletra malgrat ser una mica trista! No sé si casa amb la música però el poema està molt ben lligat. Aquesta cançó és la que més m'agrada d'en Serrat.
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet havia de ser un poema a partir d'alguns versos d'una cançó coneguda, i vaig intentar-ho amb aquesta cançó del Serrat que també m'agrada molt. Va sortir un xic trista , això si .
      Una abraçada M. Roser

      Elimina