dimecres, 22 de juliol del 2015

LA QUANTITAT JUSTA.

"El pessimista veu el got mig buit, l'optimista veu el got mig ple, i l'emprenedor va a la recerca de més aigua”.
La sala és pràcticament a les fosques. Les taules i les cadires estan ja disposades correctament. Els cambrers fa bastanta estona han posat el servei de coberts i cristalleria. Saben que l’artista vol estar sol per assajar la seva actuació. 

La noia jove porta enfundat, mai més ben dit, el vistós i ajustat vestit vermell. L’home, el pare està pendent de la posició dels gots damunt la taula. Hi ha un ordre establert per la situació de cadascun. Fa molts anys que viu del món de l’espectacle i sap el que li ha costat arribar a una posició privilegiada que li permeti treballar contínuament.   

Han estat molts anys de lluita, portant fins ara com a ajudant a la pròpia dona. Ara fa uns anys, la filla ha començat a agafar el relleu. La mare ha reconegut, sense dir-li, que havia de donar un pas enrere i que la joventut s’iniciés a la feina. També reconeix que a la seva edat no té la desimboltura de quan era jove i no atrau tant l’atenció d’una part del públic preferentment del masculí per distreure la posta en escena. 

Però els temps eren diferents i qui no lluitava superant-se dia a dia quedava  aparcat a l’andana dels fracassats. I l’andana, a les noies boniques les tempten per fer altres oficis en escenaris prou reduïts. Moltes vegades recloses en habitacions mig fosques i servin desitjós inconfessables. 

La noia, a més estudia i es prepara per obrir-se camí en un món diferent. Però valorarà que estiguin a prop per vetllar-la mentre comença a conèixer el món i les seves temptacions.  

La noia observa en silenci la preparació del seu pare. Els gots de diferent gruix i alçada són omplerts a diferent mida i amb diferents productes. L’home els fa vibrar amb els dits i modifica constantment el líquid que els omple. De cop aixeca el cap i dirigint-se a la noia li diu:
¾    Silvia, tens aigua per aquí. Si no, ves a buscar una ampolla.
¾    Si, pare. La mare ja m’ha previngut. Necessites molta.
¾    Només una mica per afinar aquest grup. Ja saps que va trencar-se el de mitja escala i en costa afinar el nou.
¾    Tingui, pare- allargant-li una ampolla. 

L’home posa una mica de líquid i acarona el broc de vidre traint-li un acord. Rectifica posant-ne una mica més fins a trobar la tonalitat adequada. 

Hi ha que veuen el got mig buit. Altres mig ple. Però els previsors coneixen la quantitat, justa i precisa, i saben com utilitzar-la correctament 

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada