La Núria mirava amb ulls
embadalits al seu voltant. Tota aquella gran moguda de la cavalcada dels Reis Mags.
Als seus tres anys no entenia massa aquelles coses, però si que tenia molt clar
que aquells personatges reials li deixarien moltes joguines.
Anava a coll i be del seu pare,
per veure ven bé tota la comitiva, les carrosses, els patges, les torxes, els músics,
els soldats... Primer li feien una mica de basarda i s’agafava fortament al cap
del seu pare, sense deixar de vista a la seva mare, no fos cas que desapareixes
entre la gentada que empenyia. Els seus ulls estaven esbatanats de veure tantes
coses diferents, llums, colors , música, alegria, personatges estranys i
llunyans... A la ma dreta portava un petit fanalet que es movia al compàs del neguit del petit
bracet.
El moment més màgic de la nit va
ser quan aquell rei alt de llarga barba
blanca i cabells llargs també blancs, així com tota la seva vestiment si va
apropar i li va posar a la mà un grapat
de caramels . La nena tremolava tota i li va quedar aquella imatge gravada a la
retina.
Aquella nit va anar a dormir
aviat. Aquell rei blanc va estar present en els seus somnis. Va sentir que entrava a la habitació i li
passava una mà per la cara i li feia un petó al front. Després l’agafava de la
mà i se l’emportava a la seva carrossa per repartir regals a tots els nens del
món. Quina nit més meravellosa –pensava
la nena- però aviat es va cansar , ella volia tornar a casa, amb el papa i la
mama. El senyor de les barbes li deia que encara quedaven moltes joguines per
repartir. Ella volia tornar a casa i es va posar a cridar,
¾ Papa,
mama... veniu-me a buscar. Vull tornar a casa.
La mare li acaronava la cara
suaument, mentre la despertava amorosament.
¾ Calmat,
que som aquí. Només ha estat un somni.
La nena va obrir els ulls i al veure els seus pares al costat
del llit i va fer un somriure contenta.
¾ Va, aixeca’t,
que hem d’anar a mirar el balcó.
Tot seguit es va aixecar es va
posar la bata i les sabatilles i va sortir al balcó. La cara se li va
il·luminar al veure el munt de paquets que hi havia. Mentre els entrava dins la
casa amb l’ajuda dels pares, li va tornar a caure bé aquell rei de la barba
blanca, que l’havia tornat a deixar a
casa i li havia portat tantes
coses , mentre s’afanyava a anar obrint
cada paquet i admirant cada joguina que en
sortia.
03/01/2015/
Les casses on hi ha mainada , aquest dia és tota una festa, encara que els grans també ens fa il·lusió, però és una mica diferent...
ResponEliminaRecordo que un any, els Reis van passar pel meu costat i un d'ells em va donar la mà i em va dir: "Ja s'ha portat bé aquesta senyoreta?" Els nens i les nenes que tenia a la vora van obrir uns ulls com taronges i a mi se'm va posar pell de gallina!! Era un pare de l'escola...
Petonets Anna.
De fet els reis és la festa dels petits. Fa gràcia veure aquelles carones plenes d'innocència i d'il·lusió .
EliminaJo de petita recordo la impressió que em feien veure'ls dalt dels cavalls i tants patges. M'imagino la teva cara de sorpresa, quan aquell rei et va parlar i et va dir senyoreta. Han passat uns quants anys.
Una abraçada