A LES PALPENTES

 

Tot era fosc, havia marxat la llum i anava a les palpentes, era petit i estava espantat. Era de nit, s’havia aixecat per anar al lavabo i de cop va marxar la llum, tot va quedar obscur. Va intentar cridar però el crit no li sortia de la gola. Estava espantat, allà al mig del passadís amb tanta foscor.

Va entrar a la habitació dels pares , que era més a prop, ells  dormien,  volia cridar la mare, però ni li sortia cap so de la boca. Llavors va topar amb aquella roba, lliscant i suau, de tacte molt agradable , que tant be el nen coneixia i si va agafar ben fort, la va tibar i li va seguir fàcilment, però a més va fer seguir la cadira on estava posada. El nen , la cadira i la bata de la mare van caure per terra.

 Els pares es van despertar amb el terrabastall,  van haver de buscar una llanterna per saber que passava . Van trobar al petit  allà al terra sanglotant  mig entortolligat amb  la bata de setí de la mare i la cadira tombada.

02/11/2014/