L’AMIGA DE LA MARE. I

Els Sunyer són una família de classe mitjana on el pare i la mare treballen en diferents feines. La Núria, la mare, a més de la seva tasca familiar, fa de dependenta en una farmàcia. El Joan, el pare, exerceix de bidell en un centre oficial. El fill petit, el Roger, un noi de setze anys, estudia a l’Institut.  

La família tenia dos fills més, noi i noia, que ja han marxat de casa. La noia va casar-se molt jove i el noi gran va voler veure món, enrolant-se en un vaixell del Green Peace, per salvar la Terra de la inoperància dels polítics, vers el mitjà ambient.  

El pare, el Joan, és un home molt religiós, quan acaba el seu treball dedica el seu temps voluntàriament a l’església del barri. Col·labora en diferents tasques eclesiàstiques: com ensenyar la catequesi, els cursets de formació pels nous matrimonis i també en llegir l’Evangeli a la missa dominical. 

La religió és la seva vocació, no complida, però no li fa cap recança ja que  la família que ha format supleix els beneficis de la fe. Però té un gran sentit de la moralitat i en les seves paraules flueix sempre el missatge evangèlic. 

La Núria, és una dona que malgrat segueix les idees del seu home, no hi està tan obsessionada. La seva feina la porta a veure els vicis del comportament de la naturalesa humana. El Joan, no, el seu món, és a més del treball i complir mínimament amb la seva dona, i totes les altres coses es fonen en el núvol de la religió.  

Malgrat la seves vides llisquen per un món sense trasbalsos, seguint el camí marcat per l’espòs, la Núria està neguitosa i la raó de la seva frissança és el Roger. Malgrat la influència religiosa del seu pare, quasi més per això, observa que el Roger viu en un llimbs celestial. No entén que no surti amb els amics i que no hagi noies al seu voltant, essent com és un noi ben eixerit. 

El Roger és alt, està ben format, és guapot i afectuós, i a més sap com saben les mares, que calça una bona mida de membre. Alguna vegada l’ha sorprès dutxant-se i ha comprès que els nou mesos d’embaràs van servir per donar finalment  un bon resultat.  

Hi ha moments que això la frisa, no serà què els seu fill, malgrat totes les perfeccions que ella li troba, s’inclina per persones del seu mateix sexe. En els seus mals somnis s’imagina al seu estimat fill abraçant-se amb alguns d’aquells individus que venen a comprar a la farmàcia. També sap que n’hi ha de respectables, però aquests es confonen amb la gran massa. L’horroritzen els altres, els que es destaquen provocant a la gent.  

CONTINUARÀ... 

Miquel Pujol Mur.