Va arribar allà dalt cansada de la
caminada, és va deixar caure sobre l’herba del prat al costat d’una una gran pedra a vora del rierol, i, extasiada va
contemplar el paisatge que l’envoltava. Les altes muntanyes apareixien darrera
el bosc d’avets i pins, el verd dels arbres és barrejava amb el dels prats,
agafant un munt de tonalitats diferents. L’aigua tranquil·la s’esmunyia avall entre el rocam. Era un
indret de somni. Havia recollit els somnis de la seva joventut i les
tristeses de quan es va fer gran.
Eren especials aquells indrets,
li apartaven la pau i la serenor que necessitava en els moments difícils,
aquells indrets de la seva infantesa, van esdevenir més endavant el seu refugi anímic
i mental.
Per això, no dubtava quan tenia algun
problema o preocupació a agafar la motxilla i pujar muntanya amunt. Per això avui
ha pujat de nou allà, a submergir-se en
la bellesa d’aquells indrets, a l’harmonia que li brinda aquell paratge.
Restarà allà en solitud buscant la serenor que li fa falta per enfrontar-se als
esdeveniments en que s’ha d’enfrontar. Sap que a la tarda, quan baixi d’allà,
el seu cor i la seva ment estaran calmades. Veurà els problemes d’una altre
manera, i estarà disposada a lluitar per aconseguir els reptes que es proposa d’una
manera clara i eficaç .
21/10/2014/
Jo també vull un indret de somni com aquest, per anar a buscar la pau i la serenor sempre que ho necessiti...Però també sense cap motiu, només per contemplar tanta bellesa i impregnar-me de natura!
ResponEliminaPetonets, Anna.
Ei, M. Roser, crec que tu també en tens algun d'indret d'aquest, de paisatge fabulós, per fer-hi escapades, relaxar-se, i gaudir de la natura, segurament que a prop del mar.
EliminaPetonets