Arribem a TOTS SANTS, dia en què recordem a les persones que ens han precedit: els nostres familiars i amics, els que un dia ens van cuidar i estimar. Encara que en aquest moment ja no podem gaudir de la seva presència, continuem estimant-los i estem segurs que el seu esperit, voleiant per l’infinit, ens protegeix i ens dona forces per continuar la nostra ruta per la vida.
En aquesta data, és típica la
festa de la Castanyada. Encara que, des de fa uns anys, han arribat, de països
llunyans, uns costums molts diferents dels nostres... aquí no deixem de
celebrar, juntament amb tota la família, la nostra festa, la de sempre i, tots
junts, mengem castanyes, moniatos i panellets.
Els que tenim una certa edat, recordem que a les nostres contrades hi havia
la típica castanyera que torrava les castanyes i les venia al carrer. Ens la
imaginem, encara, amb el seu “sac i faldilles” i lluint un mocador al cap; fent
feliços als petits i als grans. Què
n’eren de bones les castanyes acabades
de torrar! A més a més servien per
escalfar una mica les mans, quan el fred començava a ser viu.
També recordem els mítics contes
de “La Castanyera”. Ella sempre somrient; fent feliços als nens, escampant
l’alegria i la bondat que eren innates d’aquesta
persona tan entranyable. De ben segur, que tots hi pensem amb nostàlgia, i
tampoc no oblidem aquells dies, temps enllà... quan esperàvem, amb il·lusió,
aquestes festes tan especials, i no
desitjàvem gairebé res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada