divendres, 11 d’abril de 2014

SANTA FILOMENA D’AIXOVALL. SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.

Aixovall (es pot pronunciar "aixovall", "xovall" o "xuvall") és un nucli de població del Principat d’Andorra situat a la parròquia de Sant Julià de Lòria. 

L’església de Santa Filomena forma part del conjunt patrimonial d’aquesta població. 

Nosaltres en el nostre empeny de trobar les esglésies andorranes vam cercar aquesta petita església actualment encerclada en un pati d’una casa. Però sempre el grat record d’un petit edifici senzill i modest ja què la fe més real no s’ha de buscar en les grans catedrals sinó en el cor del poble. 

Cercant dades en els llocs que habitualment consulto tampoc he trobat cap explicació de la seva construcció ni l’esmen de la seva història. Em limito a transcriure les dades trobades i si alguna persona em pot donar alguna nova informació li agrairé de tot cor. 
 

A l’interior del temple hi ha un mural de ceràmica, obra de l’artista Sergi Mas, que representa la Sagrada Família travessant el riu Valira a través del pont d’Aixovall i que simbolitza el pas d’un lloc perillós en què eren perseguits a un altre de refugi. Aquest pont de pedra, ja esmentat l’any 1176, antigament conduïa al santuari de Canòlich, però va desaparèixer en el aiguats de 1982.

Les fonts també són un element destacat d’Aixovall; n’hi ha tres. La primera que es troba a la carretera general és la font de l’Àrtic o de la Tosca, tal com l’anomenen alguns dels seus habitants. El primer nom fa referència a un indret artigat, la vegetació del qual s’ha tallat i cremat per guanyar terra cultivable a la muntanya, i, el segon, el de la Tosca, fa al•lusió a la naturalesa calcària d’on sorgia la font. A causa d’unes obres, aquesta font es va assecar i posteriorment es va refer al costat de la carretera a l’emplaçament actual; ara, però, és alimentada amb aigua de la xarxa pública.

A la vora del camí antic de Bixessarri hi ha la font de Joans; en aquest indret, antigament s’hi feia una parada popular el dia de l’aplec de Canòlich, quan la ruta que se seguia per celebrar-lo encara no passava per Bixessarri, sinó que des d’aquest punt creuava el riu i enfilava després fins al Collet Martí.  

Al costat d’aquesta font hi ha un oratori dedicat a la Verge que apareix en els goigs de la Mare de Déu de Canòlich: “Perqué may ningú n’oblidi que’n vetllau desde assi dalt, Aixovall mostre un facsimil y altre la Font de Joans, abdós ab ses oratoris fan esment d’aquest sant lloch.”  

La darrera és la font dels Cóms i la trobem un cop passat Canòlich, en un espai que s’ha habilitat com a àrea de pícnic i esbarjo. Donen nom a la font les piques que hi ha al pla dels Estors, les quals els pagesos feien servir per abeurar el bestiar que passava tardors i primaveres a les bordes de Canòlich. 


El buscar i el trobar també són part del goig de la petita aventura de la vida i d’aquestes cròniques. Cadascuna d’elles també són per nosaltres un aprenentatge de la història i les persones que van intervindré en la seva construcció que volem compartir. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur. 
Fotografia. M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada