divendres, 4 d’abril del 2014

LA MASIA DEL MOIXERÓ II

El masover és força emprenyat ha rebut una carta de l’amo en què l’hi anunciava la seva visita per final del mes de juny. Semblava que no fos l’amo d’un mas aquell home que havia nascut en la casa pairal feia uns quants anys i amb qui quan eren tots dos uns marrecs havien jugat i s’havien perseguit per l’era i els camps de l’entorn.
Però ell seguint els savis consells del seu pare, ja masover en temps del pare, no havia tractat a aquell noi com qualsevol altre noi  del veïnat sinó que  sempre havia respectat el naixement del senyoret en la casa gran. No havia més separació del lloc de la seva naixença que mig metre de paret i un parell d’anys.

Però l’amo anuncia la seva visita acompanyat de la família i dient-li que havia grans esdeveniments a comentar. Com pot haver un home amb dos dits de front que vingués a molestar enmig de la temporada de collita quan tots els mossos treballen els camps i s’ha de tenir mans i mànigues per vigilar que es faci la feina com s’ha de fer per treure el màxim de profit. Sí, això sí, en acabar la recol·lecció vindrà a buscar les seves rendes i se les donarà de propietari, si són bones i criticarà el seu treball si són minses. 

Ara a fer la gran arribada amb el cotxe nou i a posar la casa potes amunt volen la senyora fer netejar el més net i entretenint a tothom, sobre tot la seva dona, que com a una cambrera qualsevol ha de córrer a la disposició de la senyora Hermínia! 
¾    Sí senyora,  com no, senyora, si, si, l’hi faré vindre la Pepeta que l’ajudi a brodar. Sí, ja tindrem cuita del nens. Sí, el dinar a les dues.  

Clar, la mateixa hora  que quan tots els homes han de menjar- Així molestant els demés també es pot lluir de  ser la senyora de la casa. 

Més el senyor aquest cop està seriós. Ha vingut sol i només han passat tres    hores de l’arribada, quan ell ha tornat de vigilar el treball del camps, quan la cridat i se l’ha portat a un racó del patí on no els podia escoltar ningú i sense preàmbuls li botzina a cau d’orella.
¾    Estic arruïnat, he fet una inversió en un negoci d’un amic i m’han estafat.
¾    M’he de vendre el mas.- Sap que és una mentida, el senyoret li agraden massa les cartes i les donzelletes. Per l’aigüera del joc i el sexe ha buidat el calaix, i la calaixera i tot.

Més la gent de pagès sap estalviar, per quan van mal dades i arrelats a la terra que han sabut suar i acaronar; malgrat els hagi donat males respostes un any, altres ha estat generosa i ha correspost els treballs. El masover ha estalviat, ha guardat i mitjançant el notari del poble, l’amic de jugar a la manilla el diumenge a la tarda, ha pogut treure l’entrellat de tot i sota mà ha comprat la terra que tant estima. 

Un sacrifici més no ve d’aquí si la recompensa és gran. 

Anys després viu en la capital de la comarca i recorda l’ensurt d’aquell dia en què és veia al carrer amb la família i escarrassant-se per viure de mosso o trobar una nova masia i un nou amo. 

Encara recorda amb afecte a l’amo, que hi anem a fer, el amics de jovenalla sempre venen al pensament. Sap que poc a poc ha perdut la seva fortuna com molts amos del nou-cents. Joc, disbauxa i modernitat i voler mantenir un status senyorial sense pencar. Grans negocis i grans forats.  

Malgrat li han dit, hi ha un rebrot, un fill que no està de romanços i prenent les regnes del poc que s’ha salvat del patrimoni familiar ha començat a aixecar el negoci, enfrontant-se amb la resta de la parentela. Desitja que sigui afortunat.  

La terra és la terra, ens sustenta i ens donà menjar si la treballem amb cura i estimació. Llàstima que els seus fills han buscat una forma més fàcil de viure que no sigui tant esclava segons diuen. Però ell quan puja a la masia i posa les mans sobre les pedres i totxanes de la casa sent una fiblada que el fa somniar i creu veure altre cop els mossos, els animals i les eines i sobretot la família, els avis, els pares que li van ensenyar a amar cadascun dels racons de la finca. 

Davallem de la masia del somnis mentre ens envolta el fred de la tramuntana que baixa del cims de la muntanya. 

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada