Visitàvem el poble de Sorribes
de la Vansa i com és habitual en nosaltres fotografiaven la seva església sota
l’advocació de Sant Martí.
El poble de Sorribes (38 habitants
segons cens de 2009), cap del municipi de la Vansa i Fórnols, es troba a
995 metres d'altitud, a l'extrem
oriental del municipi i a la dreta del riu de la Vansa.
La població de Sorribes és
esmentada a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell de l'any 839.
Les cases s’ordenen sobre un turó a redós de l’església
parroquial de Sant Martí de la Vansa.
L’edifici religiós és d'una
nau rectangular central coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i dues
laterals.
Construcció arrebossada que no
permet veure el seu parament.
Porta adovellada al frontis.
Torre campanar de planta
quadrada amb teulada piramidal coberta als quatre vessants.
S'hi conserven diverses taules
pintades d’un retaule, segurament del segle XVI però de tradició encara goticitzant,
procedent de Sant Julià dels Garrics.
Hom celebra festa major el
primer diumenge d’agost.
Per la publicació del Bisbat
d'Urgell de data aproximada 20/10/2013 ens assabentem que s’ha tancat cautelarment i de manera preventiva
l'església de Sant Marti de Sorribes de La Vansa, després de la caiguda d'una
part de la volta d'una nau lateral, a l'espera d'un projecte de rehabilitació
del temple realitzat d'acord amb l'Ajuntament.
El Bisbat lamenta les
molèsties que això pugui causar als feligresos i els veïns en les celebracions
religioses, que hauran de fer-se en un altre temple situat a poca distància.
Com és palès per tantes
rehabilitacions realitzades en els darrers anys, el Bisbat d'Urgell és el
primer interessat en la restauració de tots els temples de la Diòcesi en la
mesura del possible, sempre amb la col·laboració de les Administracions i dels
feligresos de les Parròquies.
“ Ho vam trobar per Nadal"
Fonts de la plataforma veïnal que ha impulsat la campanya per a la restauració de Sant Martí de Sorribes van explicar ahir que la decisió del bisbat no els acaba de satisfer perquè planteja una sortida a llarg termini i, per tant, no soluciona el problema més immediat, que és no poder fer les misses al poble.
Només ens queda desitjar que
el problema pugui ser solucionat el més aviat possible i la gent amb fe
catòlica no hagi de desplaçar-se lluny del poble per assistir a missa. Segurament
un dret de tot cristià, més actualment
amb la manca de fe.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada