Seguint la pista asfaltada que
des de l’embassament de Sau condueix fins a Rupit, ja a prop d’aquesta darrere
població, trobem l’església de Sant Joan de Fàbregues i com no poden negar el
nostre tarannà la visitàvem.
Molt amablement ens
facilitaven les claus per conèixer-la per dins i encara ens meravella més la
seva construcció.
Cercant dades etimològiques
trobem dues definicions: del llatí fabrica, ‘edifici, fàbrica’ o d’alfàbrega,
per dissociació de l'article aràbic al-.
Fou la primitiva església
parroquial de l'actual nucli de Rupit, que fins el 1955 fou conegut per Sant
Joan de Fàbregues i tenia la demarcació dins del castell de
Fàbregues.
L'església està situada al sud
de Rupit, arrecerada a l'extrem nord-oest de l'extens Pla de Fàbregues i
penjada a mitja altura sobre el marge esquerre del profund
torrent del Bonegre, que baixa cap al Ter, ara Pantà de
Susqueda. Enfront, a ponent, a l'altra banda del barranc, s'aixequen els
alterosos cingles del Pla Boixer amb el cim de Rocallarga.
Fou la parroquial de Rupit
fins el 1878 moment en què la vila de Rupit ja tenia l'església de Sant Andreu,
potser ara Sant Miquel, i s'independitzà de la Sant Joan, passant de sufragània
a parroquial.
Es troba documentada l'any
968, com el castell i per les característiques arquitectòniques, romànic
llombard, es pot dir que data del segle XI o XII però conserva elements
tardans, malgrat la restauració del 1978, com són el portal de migdia, el
cimbori, el campanar i els arcs torals i abarrocament interiors.
Església
de nau única i tres absis disposats en forma
de trèvol, damunt dels quals s'eleva
un cimbori ortogonal amb llanterna.
Els absis són decorats
amb arquets i lesenes llombardes i dents de serra i en cada un
d'ells s'hi obra una finestra amb esqueixada. L’absis major havia
estat mutilat per a fer un presbiteri més ample.
A ponent s'eleva un
campanar de secció quadrada, inclòs dins el cos de la nau, i cobert a quatre
vessants i amb quatre finestres d'arc de mig punt.
Dos arcs torals restaurats
responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del 1427. Vers
el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les
mutilacions dels murs i l’arrebossat desaparegueren arran d’una restauració.
A la banda
de migdia hi ha un portal d'arc de mig punt, amb un altre
portal refós i un timpà semicircular sense esculpir. També s'hi
disposen tres finestres d'arc de mig punt, la central resta tapiada. Per la
banda de ponent s'adossa a la rectoria.
A migdia hi ha un clos
enjardinat que conserva un antic cementiri amb una porta d'accés que
duu la data de 1777. Es conserva la làpida d'un rector de
la parròquia, també datada a la segona meitat del segle XVIII.
L'església es construïda en
lleves de pedra sense polir i les obertures són ben escairades, mentre la part
superior del campanar és de pedra tosca i
el teulat de ceràmica vidriada.
La rectoria està adossada a la
banda de ponent de l'església parroquial. Es troba assentada sobre
el desnivell del terreny. A la part de llevant, al costat del mur de
l'església, hi ha un portal rectangular, datat, el qual tanca un pati interior.
L'edifici mira vers aquest
sector i es cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a llevant i
sostingut per grossos cavalls de fusta de construcció moderna.
A tramuntana hi ha
un portal rectangular a la planta, datat, i al damunt una finestra amb
l'espiera tapiada. A ponent s'hi obre un altre portal de les mateixes
característiques i quatre finestres amb espieres, a ponent les obertures
presenten sobrearc. A migdia s'hi obre un cos de porxos a la planta i al primer
pis obertures amb sobrearc.
En aquest indret hi ha restes
d'una altra construcció. Per les característiques constructives s'hi observen
diverses etapes i reformes.
En l’època parroquial havia
arribat a tenir 62 masos. El 1989 hom col·locà una còpia del retaule dels Sants
Joans que el 1503 féu Joan Gascó, l’original de la qual es
troba actualment al Museu Episcopal de Vic. Fou restaurada els anys
setanta del segle XX pels Amics de Rupit i la diputació provincial.
Sant Joan de Fàbregues és un monument protegit i inventariat dins
el Patrimoni Arquitectònic Català.
Festes: Per Sant Joan, el 24
de Juny, s'hi celebra un aplec amb missa i arrossada popular.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada