dissabte, 5 d’octubre del 2013

SENSE PREJUDICIS

La Maria torna de comprar, com ja és habitual. Quan ha sortit de casa feia un bon sol. Ves per on, ara s’ha posat a caure una bona gotellada i s’ha anat engrescant, engrescant...
-Quin xàfec, mare meva... És d’aquells que ha vingut sense avisar!


Prou ha mirat d’aixoplugar-se, però no hi ha estat a temps. La samarreta que porta  li ha quedat ben xopa i ara s’adona que se li marca tot.

-Uf, si fos 40 anys enrere em moriria de vergonya! –va pensant mentre sent com els esquitxos li embruten, fins i tot, aquella faldilla tan maca que feia tant  temps que no es posava.


Abans, a més de poca llibertat, hi havia molts prejudicis, sort que ara ningú  no fa cas de res –es diu per ella mateixa- Aquella vegada, que algú li va dir que se li notava la forma de les calces, es va tornar tan vermella que semblava un pebrot. Ara quan ho recorda...

-Quines tonteries... això d’escoltar l’opinió dels altres. Si es veien... senyals que en portava!

Quan arriba a l’escala de casa seva, xopa com un gat escaldat, troba el noi del pis de sota, que li deixa anar:

-Maria, avui sembles la Mis samarreta mullada! Osti... estàs ben bona encara!

-Vols callar, mira que n’ets de desvergonyit!

Se suposa que això ha estat una mena de salutació entre veïns del poble, de tota la vida, quan hi ha aquella confiança que gairebé fa fàstic...


Però un cop a casa, es veu que la floreta ha fet el seu efecte, es mira al mirall i li venen moltes ganes de riure. Ha quedat molla de dalt a baix i se li evidencia tot. Però... potser tenia raó aquell xicotot, la roba que porta, amb aquestes condicions, tampoc li queda tan malament!

 
De joveneta, sempre s’havia vist com “el patito feo”, segurament perquè les seves amigues eren més ben proporcionades de tipus i més maques de cara. Això era el que li semblava, que no eren tan llargues i esprimatxades com un pal d’escombra. Bé, aquesta era la comparació que feia d’ella mateixa, respecte a les seves amigues. Quan anaven  a passejar, sobretot amb la Dolors... encara recorda el piropo que li va etzibar aquell noi, el muntador que venia de sud.  “Con lo que ze te ve y lo que   ze te adivina menuo  tormento pa la imaginació” A més, la Dolors s’ho creia força i això encara li feia més ràbia!

-Uf, fa poc que me la vaig trobar i s’ha fet grossa com un bocoi!  Prefereixo ser com sóc... –va pensant mentre es canvia la roba.


Ara, per sort, ja no en té cap de complex d’inferioritat, a més està convençuda que no serveixen per res... Quan ha arribat als seixanta li han marxat tots! Ja fa temps que es va apuntar al Casal, en un grup de gent que fan “Play back”,  i surt a cantar a dalt l’escenari com una cantant de les bones. De totes maneres, només  fa veure que canta, però... li queda molt bé! La cançó que més li agrada interpretar és... “Explota explota me explo explota explota mi corazón” de la Rafaella Carrá, i s’ho passa bomba! Mentre està fent la seva actuació, amb aquell modelet que es va fer ella mateixa,  tan fantàstic, i una perruca rossa que la va comprar al supermercat dels xinesos..., quan arriba el moment de donar aquells cops de cap i moure tot l’esquelet, ho fa d’una manera impressionant, sense cap mena de timidesa, mentre pensa: “Per xula jo”





Fins i tot li ha sortit més d’un pretendent. En principi, ella pensava que eren d’aquests que van una mica desesperats però, des que ha conegut a l’aspirant actual, s’adona que no anava ben encaminada. És un tio  ferm i molt honrat, no com aquells xitxarel·los que havia tingut per nòvius, ja fa molts anys, que no valien ni un duro i... tant que s’ho creien, pobrets...!

 

A vegades, quan parla amb l’altra gent i comenten... Qui pogués tornar a ser jove... ella sempre diu que encara que fos possible no hi tornaria. Ja està bé allà  on és! S’adona que mai no havia viscut tan alliberada, ni havia estat tan desinhibida!

Ara mateix se li ha ocorregut una cosa:

-Quan fem la propera actuació, sortiré amb la samarreta mullada i convidaré al veí!


23 de setembre de 2013
 

3 comentaris:

  1. Amb l'edat deixem de tindre tans complexos i per tant som més lliures. Una bonica història. Un abraç.

    ResponElimina
  2. Molt bé per la Maria. Fora complexos, quan es te una certa edat , ja han quedat enrere. Ara el que compte es viure , i viure bé i fer el que ens dona la gana, sense fer mal a ningú, i... Visca les samarretes mullades!

    ResponElimina
  3. Sí, de fet la Maria és una dona molt alliberada. Per Sort!

    ResponElimina