Voltada per la verdor dels
camps sembrats per un costat i emmarcada l’altre per blavoses flors boscanes
emergeix de la terra ufanosa i verda la petita església de Sant Serni de
Clara.
El lloc de Clarà ja era
nomenat a l'acta de consagració de Sant Martí i a la de Sant Llorenç prop Bagà
al 983 (et in Clerano manso I cum terras
et vineas).
El primer esment el trobem
l'any 1003, quan el comte Oliba dona al monestir de Santa Maria de Serrateix
l'església de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Serni de Clarà.
La darrera referència la
trobem el 1020, quan Guinedella ven a Ramon d'Avià un alou al lloc de Clarà, al
terme del castell d'Avià, pel preu de tres-cents sous d'or i d'argent, cavalls
i mules.
L'antiga església no es
trobava al lloc que ara ocupa l'actual, edificada al segle XVII (1630), segurament
es trobaria a l'altre costat de la carretera, més a prop del castell.
L'any 1936, a l'inici de la
Guerra Civil es va cremar l'altar, així com els sants, bancs i altres objectes
de culte.
Església barroca d'una sola
nau coberta inicialment amb volta de canó i teulada a dues vessants amb voladís
de teules a vint centímetres per sota de la teulada.
Els murs són de pedra de diferents
tamanys amb les cantoneres ben escairades i grosses.
La façana s'obre a llevant i
sobre ella s'aixeca una espadanya doble que va ser restaurada fa pocs anys. La
porta té els muntants i la llinda fets amb pedra ben tallada i amb decoració
motllurada. A la llinda hi ha la inscripció: ANY 1630, amb un relleu al mig.
Aquest relleu presenta una
piràmide amb el crismó al centre i coronada per una creu que agafen dos braus
alats que pugen per la piràmide i que fan referència a la llegenda del martiri
de Sant Sadurní.
En aquesta façana s'obren tres
finestres, una a cada costat de la porta i la tercera, espitllerada, sobre la
porta.
L'interior presenta una sola
nau que es va reformar totalment en la reconstrucció realitzada els anys
vuitanta del segle XX.
Després va ser abandonada fins
que l'any 1988 el poble d'Avià per iniciativa pròpia, i amb el suport del
Servei d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, va posar en marxa una
campanya de recuperació que es va iniciar netejant i desbrossant la zona per
uns quants veïns dirigits per Mn. Camil Viladrich i que va culminar amb la
restauració de la volta de maó pla i la teulada l'any 1990, així com el
campanar de doble espadanya que es va finalitzar l'any 1995.
Al costat est de l'església hi
ha el cementiri, petit i envoltat d'un mur de pedra i en el que pràcticament no
es distingeixin les tombes ja que és ple de matoll. La última vegada que es va
enterrar algú va ser l'any 1931.
L'octubre de 1990 es va
recuperar la celebració de la festa de Sant Lluc i es va anar a peu des d'Avià
fins l'església amb la companyia dels gegants, instaurant de nou l'aplec què es
celebra cada any.
Un lloc de pau per observar
les properes masies i fàcilment visitable que recull una part de la nostra
història i forma part de la nostra Catalunya.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada