dimecres, 23 d’octubre de 2013

SANT CLIMENT DE L’ESPUNYOLA. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.


Visitàvem en aquesta ocasió l’església de Sant Climent  molt propera a la carretera que condueix de Berga al poble de l’Espunyola. 

Les primeres notícies d'Espunyola daten del s. X. El 900 el bisbe Nantigis d'Urgell consagrà l'església de St. Salvador de Mata, dins del terme de l'Espunyola. Malauradament les notícies concretes de l’església ens són molt desconegudes. El lloc de l’Espunyola, i, concretament, la parròquia, surten esmentades per primera vegada l’any 922, com un dels límits de l’església de Sant Joan Montdarm, en la seva acta de consagració. 

El 24 de juny de 950, la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona, donà l'alou de l'Espunyola al monestir de St. Joan de les Abadesses. L'alou comprenia el castell, l'església parroquial, les terres i camps de la seva demarcació. 

Es sap que primerament era sota l’advocació de St. Nicolau, més endavant adoptà el nom de Sant Climent, al prendre la titularitat a l'església del castell, antiga parroquial. Aquest canvi devia tenir lloc després del segle XVI ja què un document de mitjans d’aquest segle constava que havia estat traslladat el Santíssim  des de l’església del Castell a la de Sant Nicolau.  

L’església mantenia el seu caràcter parroquial el segle XVIII i tenia com sufragània l’església de Sant Pere de l’Esglesiola.

Les modificacions del segle XVIII afectaren a l'interior, que fou enguixat dues vegades, a l'annexió a banda i banda del temple dues capelles, una sagristia i la rectoria. La façana va ser engruixida uns 30 cm. per la part exterior en ésser erigit el campanar, al segle XIX.  

Desgraciadament durant la Guerra Civil fou destruït tot l’arxiu que guardava la parròquia , en el qual hi havia documents del segle XV.
 

Església romànica modificada al llarg del temps. L’edifici d'una sola nau de planta rectangular amb murs força gruixuts amb un absis semicircular obert a llevant amb una obertura al centre, actualment tapiada. La nau conserva una interessant volta apuntada. 

L’aparell rudimentari d’aquest absis fa pensar en una obra del final del segle X o del començament del XI. No hi ha cap tipus d'ornament exterior. 

Els fonaments de l’església semblen, però més antics que l’absis; estan fets amb grans carreus força regulars i units amb calç. L’aparell, a més, mostra diferències depenent de la zona, prova que l'edifici es reforma fins a tres vegades.  

La porta original devia ser al mur de migdia, però actualment és totalment perduda al construir-se les dues capelles laterals. Als peus trobem un campanar de secció quadrada.  

 
La façana és austera, únicament destaca la portada, un arc de mig punt adovellat i a sobre seu, un òcul. La coberta és a dues aigües. Sant Climent de l’Espunyola conserva la major part de les seves obertures originals, llevat de la porta ja esmentada. 

Malgrat les múltiples modificacions que l’han fet perdre l’estètica romànica i l’edifici annexa al temple la seva vista es força agradable. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada