dilluns, 7 d’octubre de 2013

MATEMÀTIQUES SURREALISTES.

El senyor Egus Sum Pauper, Egus pels amics, llegia el diari cada matí.

El senyor Egus era l’exemple de l’home metòdic que cada dia repetia invariablement el que havia fet el dia anterior. Modificar els seus hàbits era un trasbals immens, necessitava una causa de força major, com malaltia, noces, comunions i òbits, però aquestes ocasions les acomplia amb ganes d’acabar el més aviat possible.

Era tal la seva obsessió en l’ordre que per no tenir problemes repetia sempre la mateixa roba i quan comprava de nova mirava mantingués els  mateixos canons de vestimenta.

Una vegada esmorzat a casa sortia al carrer i s’acostava al quiosc de la cantonada i comprava sempre el mateix diari del dia.

Aleshores amb el diari sota el braç, les notícies sempre poden esperar i per uns minuts més la tinta no s’esborrarà del paper. Anava al bar de sempre tres illes més avall. Cercava una taula desocupada, quasi sempre la mateixa, al costat dret del finestral i demanava un cafè llarg.

Mentre el cambrer li servia el cafè mirava, pel finestral o per l’espai obert al carrer quan a  l’estiu feia bon temps, com passava la gent. 

Sempre esperava que el cambrer el servís i després anés a ocupar aquell lloc al final de la barra on els cambrers són invisibles malgrat dominen tota la sala del bar i les tauletes de la terrassa.

Aleshores tranquil·lament obria el diari i llegia seguint l’ordre de les pàgines del diari des del principi fins al final. Tant el cambrer com l’amo del local sabien que l’Egus no faria cap més consumició en tot el matí, però com era un client que no donava cap problema, i el bar tampoc s’omplia de personal no li deien res, més aviat pensaven era un reclam pel establiment.

De cop l’Egus tan discret donà un cop de puny damunt la tauleta fem tentinejar la tassa. El cambrer tot confús s’acosta no hagués algun error en el cafè i li pregunta:
¾    Que li passa, senyor Egus, algun error?
¾    Vostè no ha llegit el diari, Marcel.
¾    Com cada dia només les notícies esportives.
¾    I no ha llegit el robatori que fan als pensionistes.
¾    Ui, qui sap si n’arribaré a cobrar de pensió quan sigui gran, tal com van les coses només els senyorons podran viure sense treballar i com aquest no necessiten la pensió.
¾    Però Marcel no li descompten l’IRPF al cap del més.
¾    Bo, em descompten tantes coses i no només aquí, sinó també al banc. Miri vivim a casa la mare i a partit del quinze en números vermells.
¾    Bé, potser la seva mare cobra pensió?
¾    Sí gràcies això arribem a final de mes.
¾    Car aleshores llegeixi el diari i com sigui així no serà el quinze , més aviat el 6 o 7.
¾    No foti, com és això.
¾    Llegeix, han presentat una reforma de les pensions al Senat espanyol per estalviar una barbaritat de milions de les pensions. A i diuen que no tindrà repercussió a les butxaques del pensionistes. Fixa’t la bossa serà més petita de diners, cada cop la quantitat de persones creixerà, per tant pagaran per sota de l’increment de la vida i els preus pujaran. Per tant el poder adquisitiu de les persones minvarà. Aviat amic Marcel, ni la petita satisfacció de comprar el diari i vindré a prendre cafè podré fer. Clar que aleshores ja no llegiré el diari, per tant amb sumiré amb la ignorància.
¾    No foti senyor Egus, que l’amo ja parlà d’obrir només a les tardes per estalviar, Jo crec que aguanta els matins per amistat amb vostè i no vol trencar-li els hàbits, que si no...
¾    Doncs el teu futur també és dins d’aquesta bossa. Imaginat: la teva mare amb menys pensió, tu només treballant a les tardes, els queviures més cars, la llum ja ho veus ara un 3% més, altres coses aniran caient, el gas i tot, més amunt. Per tant haurem de prescindir de moltes coses i aleshores ens diran que com no consumin s’haurà de baixar les pensions, el paro, l’ensenyança, els medicaments, les prestacions de la Seguretat Social. Ai Senyor només quatre polítics i els lladres de sempre podran viure bé veient a la gent cada cop més pobres. I encara s’enfoteran. Marcel portem una copa de conyac. A veure si agafo una cirrosis ja definitiva mentre poguí pagar i no veig aquest disbarats. 

Mai m’ha agradat parlar de política això que un bon amic una vegada va dir-me: Tu no vols saber res de política però la política es ficarà també a casa teva. Ai, amic meu quanta raó tens.

Miquel Pujol Mur.

2 comentaris:

  1. No sé on arribarem. M'ha agradat la història i la frase final, això
    de que la política es ficarà dins de casa vullgues o no. Un abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desgraciadament és bastant real i a més si el Congrés no té consciència ho acabaran aprovant. Gràcies pel teu comentari.

      Elimina