Llibertat! Llibertat! La gent
cridava indignada, mentre aixecava pancartes i banderes.
La policia tenia ordres clares:
al mínim incident carregaria contra la multitud, amb pilotes de goma, gasos
lacrimògens o el que calgués per tal de dispersar als manifestants.
En el país es respiraven aires de
democràcia, després de molts anys de dictadures, però això no havia comportat
gaires concessions. El poble volia llibertat,
però els que manaven no estaven per
orgues. Algú recorda als de dalt , que van prometre concedir llibertat
bàsiques, i escoltar l’opinió del poble. La
resposta en to burleta: calien vots...,
res més. Vots per aconseguir el poder. Les altre coses són romanços.
El Estats veïns ens
van donar suport per aconseguir el
poder. Havíem d’instaurar un govern democràtic amb els vots del poble. Ens van
imposar condicions: calia respectar el
resultat de les urnes, llibertats pel poble i escoltar el que demana la gent.
Tot és legal de cara al món. El
poble ens va votar i ens va elegir . La oposició que cridi que faci
manifestacions. Manem nosaltres, i ens assegurarem de fer-ho molts anys. La
gent que cridi tant com vulgui... que eixamplin els pulmons; abans no podien fer-ho. Si hi han aldarulls, ma de ferro. Hem de
vigilar per la seguretat de tothom.
Algú no ho veu clar tot això.
Algú que s’havia ficat en política perquè creia en les idees i en els ideals
democràtics i volia un país millor que el que va tenir en la seva infantesa. Ara
topava de cap amb el DILEMA....
renunciar als ideals de tota una vida , i continuar dintre un sistema
corrupte que comença amb mal peu, però idoni per anar escalant posicions; l’actitud
més fàcil; o per contra, deixar-ho tot , allunyar-se de tot (les seves
idees , comencen a ser mal vistes i perilloses) buscar una altre lloc, un altre
país, on pugui defensar els seus principis i denunciar aquells polítics corruptes, on haurà de començar de nou, de
zero, però, sense haver de renunciar a les coses que creu i per les que lluita,
els seus ideals. El cap li bull, sap que ha de decidir i ha de fer-ho aviat, i ha de decidir-ho sol;
no pot demanar consell a ningú dels seus, sap de sobres la resposta.
– 23 de setembre de 2013-
Jo diria, Anna, que de coincidència res de res...De vegades quan veig tan desori entre la classe política, em ve a la memòria una frase que fa molt de temps vaig sentir : "els pobles tenim els governants que ens mereixem" i fa reflexionar una, quan veiem aquestes majories absolutes...
ResponEliminaPetonets de bona nit.
Potser si que tenim els governats que ens mereixem, però crec que sembla que pitjor ja no ho poden fer, almenys segons quins.
EliminaPetonets de capvespre