dijous, 21 de març de 2013

UNA PELI D'AQUELLES D'ABANS


La tele engegada i la dona asseguda la sofà desfeta en una mar de llàgrimes. A la televisió apareixien les lletres del final de la pel•lícula . mentre s’eixugava els ulls plorosos, va mirar el rellotge, quasi eren la una de la nit.

Valguem Deu! –pensava la dona- quant de temps fa que no me’n anava a dormir tant tard, mentre amb un clinex s'anava  fregant els ulls. Sort que l’Andreu dorm fort , des d’aquí el sento com ronca; sinó ja és pensaria que he pres mal o que m’ha vingut algun tropell . Però la pel•lícula valia la pena. Que bona que era. Una peli d’aquelles d’abans . Ara ja no en fan de pelis d’aquestes que et fan surar les emocions a flor de pell, i mira que plorava a gust, qualsevol que em veigués;  però a aquella dona li en passaven tantes de coses, semblava que no li quedava cap sortida , sort que finalment les coses han tornat al seu lloc... mira que retrobar l’amant de la seva joventut i la filla perduda, a la tardor de la vida. Uf! quina son em ve!

La dona ara és la bany, on es neteja la cara amb una crema desmaquilladora, els rastre de les llàgrimes encara hi és evident. Mentre  és fa un suau massatge amb la crema de nit, es mira aquelles arrugues que solquen el seu rostre ja madur, i pensa encara en la pel•lícula que ha vist. Està satisfeta i pensa que ha valgut la pena quedar-se a veure-la , perquè les  pel·licules d'ara no tenen res a veure amb  les d'abans.Tant aviat rius com plores, i  amb aquells actors tan ben plantats de la seva joventut. Alguna cosa et toca el fons i fa sortir aquells records adormits que tantes persones guardem dintre, els oblidem, fins que alguna cosa te’ls remou i els fa sortir a la llum, tornat a reviure, per bé o per mal, aquells temps llunyans del passat.

Anna -20 de març de 2013-

 

2 comentaris:

  1. Doncs mira, jo també estic d'acord amb la teva protagonista, les pelis d'abans, aquelles en blanc i negre, eren una passada...
    I jo alguna vegada també m'hi faig algun tip de plorar, veient-les...I és curiós perquè quan potser ho hauria de fer amb més motiu, aleshores res de res...
    Que tinguis una bona i florida primavera, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si M. Roser, som de les pelis d'abans, algun dia n'he vist alguna i encara m'he fet un tip de plorar. Les d'ara, alguna està bé, però sont diferents, no tenen aquell ganxo...
      Bona primavera per tu també.

      Elimina