divendres, 1 de març de 2013

LA PASTILLA DE SABÓ.

En arribar a casa la Júlia vaig anar corrent al lavabo. Pujant l’escala m’he ensopegat i per no caure he posat la mà damunt l’esglaó. M’ha quedat la mà empolsinada i una substància fosca m’ha embrutat el palmell. 
La Júlia m’espera al costat de la porta oberta i ni tant sol l’he saludada. He entrat a corre-cuita cap el lavabo a rentar-me les mans. 

La Júlia m’ha seguit i ara em mira des de la llinda de la porta. De veritat, la mà era bruta però jo podia haver estat més simpàtic. Entrar donant-li un lleuger petó no hagués estat malament. Més, és què no puc fer-hi res, sentir la mà empolsinada i tacada em posà molt neguitós. Frenèticament  frego la pastilla de sabó pels palmells, ensabonant-me i rascant la taca negra. 

La Júlia, des de la porta, em mira. No està emprenyada del tot però li falta poc. El seu posat de llavis em diu que no estarà una tarda gens agradable. Finalment m’eixugo les mans en la tovallola i em giro satisfet.
¾    Bé- diu la Júlia- Ja em diràs a què venen aquestes preses. Has passat esporuguit davant meu com si et perseguís l’home del sac. Almenys podies saludar-me.
¾    Veuràs- contesto amb veu conciliadora- és què era molt nerviós. Tenia les mans brutes.
¾    Caram unes mans brutes i el senyoret ja perd l’educació. Es nota que la teva mare t’ha criat entremig de cotó fluix.
¾    Julieta, maca, és què jo amb les mans brutes, jo...
¾    I sense ni fer-me cas! Ni tan sols mirar-me! Com si no hi fos! Saps, com veig que segons què et fa perdre les formes et dic que m’ha trucat la Isabel perquè vagi a casa seva.
¾    Júlia estimada, jo venia per sortir o a no sortir. Ja saps passar una mica bé l’estona...
¾    Sí, però segurament t’embrutaries amb qualsevol cosa. Saps què et dic em vaig a veure la Isabel. Si vols al vespre em truqués i quedarem per un altre dia que no estiguis tan nerviós. O potser no perquè et tacaries pujant l’escala.  

Jo ja ho sé quant es posa d’aquest tarannà no hi ha res a fer. Val més deixar-ho. M’acompanya fins la porta i ens acomiadem sense paraules. Intento recuperar el petó de l’arribada més em gira la cara i tanca la porta. 

Quedo com un estaquirot enmig de l’escala. Ara que faig. Primer de tot a casa a tornar-me a rentar les mans. Aquest perfum a heliotropi del sabó de la Júlia fa que m’avergonyeixi en tots els llocs que normalment concorro. 

Una vegada en entrar al bar van girar-se tots enlairant el nas com si l’olor fos una senyal identificativa.

2 comentaris:

  1. Una persona maniàtica de les mans netes. Quantes oportunitas se li escaparan per aquesta dèria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una cosa és la higiene i l'altra les manies, com bé dius.

      Elimina