dimecres, 20 de març de 2013

LA NOIA I EL LLOP.

BASAT EN EL CONTE DE LA CAPUTXETA VERMELLA.


La noia passeja sola davant de la porta del col·legi, malgrat els consells dels mestres. A la cantonada observa la presència  habitual del camell de torn que ofereix drogues als alumnes del institut.
Avui el vell esparracat i brut no hi és però hi ha el seu nebot que va ser un alumne de la mateixa escola. Anava tres cursos avançat del seu però a causa de problemes familiars va haver de marxar. Això és un eufemisme, el motiu real és que va ser tancat a un reformatori perquè va violentar a una jove. Sempre en aquesta societat es tendeix a llençar terra sobre qualsevol problema i tapar la culpa.

El noi li fa un somriure i ella s’acosta. La veritat és que la noia era cansada d’escoltar la xerrameca de la seva companya, la Silvia. Només sap parlar de vestits, maquillatge, festes i nois. Ara solament té una tema per parlar de l’operació pectoral per fer-li més grans els pits. Serà el premi a aprovar el curs.

Pobra noia- Pensa l’Àgata. Mentre s’apropa al noi i aquest li mostra la varietat de productes”entre cometes” que podien donar-li una efímera felicitat.
¾    Segur que aquestes coses fan sentir sensacions- Pregunta la mossa.
¾    T’asseguro això i més- Ella dubte però com el noi és bufó i el que té són ganes d’enraonar amb algú i no sentir les mallerengues de les companyes de la classe. Fa la desmenjada  i fa un reguitzell de preguntes sobre les propietat de les pastilletes de colors. 

El noi fa publicitat de tot. Els productes són edènics, guais, inversemblants, afrodisíacs i prenent-los el món es torna de color pastel: blau, roses i verds de tons mesurats i suaus. Finalment la xicota pensa el “nano” és maco però contesta.
¾    Ai! Ho sento però no tinc diners.
¾    Més t’agraden força. Vols provar-les? Vine més tard a casa- mentre pensa una altra al sarró.
¾    A casa teva, no! Que dirien els pares si ho sabessin.
¾    Bé, ens trobem- Com el poble és petit coneix prou a la noia i sap qui és la seva família-  a casa la teva tia.
¾    Menuda peça la tia- pensa ella- però provar és provar, coi. I li diu al xicot:
¾    A quina hora.
¾    Quan acabis de col·legi- el noi mira el rellotge- pots anar a casa la teva tia.- Com veu dubtes en la cara de la mossa li diu.- En tot cas li deixo a la teva tia i així estaràs més tranquil·la.  

Mentre mira el rellotge calcula. Tinc temps d’anar a casa de sa tia i donar-li un somnífer i quan vingui aquesta gata maula veuràs com ens ho passem. “Fliparem” d’allò més bé. 

Corre carrer amunt, cames ajudeu-me. Truca a la porta d’un bloc del passeig i entra, malgrat es vol cruspir a la tieta, això és de rondalla o conte, l’engalipa amb quatre moixames i petons. Aleshores li dóna diners perquè vagi a una botiga xinesa a l’altre cantó del poble i triï un vestit per anar a un ball de carnaval. 

Segur s’asseu al sofà i poc desprès escolta el timbre de la porta, primer indecís, tímid, però els següents trucs ja mostren impaciència. Obre la porta i l’agafa del braç i la fa entrar ràpidament no sigui que qualsevol veí s’adoni de l’estranya maniobra.
¾    I la tieta- pregunta l’Àgata amb veu fleuma.
¾    No ha sortit un moment, però torna ara mateix. Té vols provar aquestes rosades no són fortes i fan volar suament pel cel.- Hi és diu a sí mateix: Ja volaràs ja, volarem tots dos i sentiràs també. Ui, si sentiràs. 

La noia ansiosa pren la pastilla, perquè ha escoltat converses d’amigues més grans que deien que prendre drogues era d’allò més estimulant i quant volies ho deixaves i no passava res. Prendre drogues és ser més gran, més modern. 

Quan encara té la pastilla a la boca sense empassar-la se sent els soroll d’unes claus a la porta i entra la tia que de primer diu:
¾    He trobat la veïna a la plaça i quan hem acabat de criticar a la Isabel ha començat a ploure i he vingut a buscar el paraigües...

Però veu a la neboda i enfellonint-se crida agrament:
¾    Que fa aquesta mesella a casa, no voldràs tenir-la a ella quan em tens a mi i a més a casa meva. Imbècil que no saps que és la meva neboda. Tens a una dona i vas darrere d’una criatura sense experiència. Desprès del que he fet per tu. Miserable! Au! Tu, tonta fot al camp abans que et doni una cleca. Seràs curta!– i pren a la neboda pel coll i d’una estrebada la treu porta enllà. 

L’Àgata fuig escales avall amb l’ensurt li ha saltat la pastilla a terra en la casa i només nota un gust rar a la llengua. No creu que la tieta digui res als pares, pràcticament no s’enraonen. Sent crits e insults de la tia malgrat la porta és tancada, fuig avergonyida i penedida pel perill que ha vorejat i el que podia haver estat.  

Miquel Pujol Mur                                           

2 comentaris:

  1. Una versió molt actual i original del vell conte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, potser els tindríem que actualitzar els contes. Allò de l'iaia en una caseta dins el bosque, aviat no s'ho creuren ni els nens de bolquers.

      Elimina