diumenge, 4 de març de 2018

UN ESTRANY A DINS EL COTXE


“Vaig a posar benzina i quan torno trobo una persona asseguda dins el cotxe”


He anat al supermercat  i després de carregar he passat per la benzinera del centre per omplir el dipòsit que estava sota mínims. Després de passar per caixa a pagar torno distreta cap al cotxe, obro la porta, i ... quan anava per entrar, veig que hi ha un home gran, assegut al seient del costat. Vaig quedar paralitzada per  l’ensurt, amb la porta oberta i sense esma per entrar ni dir res. Ell si que va parlar,

¾    Va, entra. Que fa hores que espero.
¾    Qui és vostè? Què hi fa aquí?
¾    Quets  bleda? Ja no coneixes el teu pare? Fa una hora que has entrat al supermercat. M’has dit que m’esperes que no trigaves gens. Fins he donat una volta per fora.
¾    Jo no el conec de res. Faci el favor de baixar del cotxe. –vaig dir amb to enèrgic
¾    Ja hi som. No em facis empipar. Va anem a casa que tinc gana
¾    Què?
¾    Que tinc molta gana. També podríem anar a dinar al bar de l’Anselm.

Pobre home- vaig pensar- està ben despistat. Té gana i vol menjar. Si coneix aquest bar del  carrer de sobre, segur que allà també el coneixen a ell i podrà tornar a casa seva. Així que després d’aparcar el cotxe, els dos entren al bar per dinar una miqueta. Van demanar el menú del dia , parlant de coses banals, com si fos una parenta seva;  a mig dinar em vaig aixecar per anar al servei i discretament vaig preguntar a l’amo del bar si coneixia a aquell home, i si vivia a prop. La sorpresa va ser gran aquest em va dir que no el coneixia de res. M’hauria espavilar  per una altre banda.

 Després de prendre el cafè , li vaig dir que em digués on vivia que l’acompanyaria a casa,
¾    Perquè em vols portar a casa, jo vull estar més estona amb aquesta dama tan encantadora  –deia, mentre m’agafava la mà.
¾    Deixem-nos de romanços –mentre le'n retirava- Diguem on vius?
¾    No ho se, no me’n recordo.
¾    Saps almenys el carrer? La ciutat no és molt gran...
¾    Ah! Si... això si. Visc al carrer Pau Claris, però no sé el núm. Em vull quedar amb tu una estona mes.
¾    És un carrer molt llarg a l’altre cantó de la ciutat.
¾    Però si conec l’edifici. Si em portes allà, ja sabré on visc.

Ja ens tens altre cop dins el cotxe, havia de travessar tota la ciutat, però almenys el podria acompanyar a casa. Ja es ven trist estar d’aquesta manera, qui sap si tenia família o vivia sol- pensava distreta- De cop vaig sentir una mà que se’m posava sobre la cuixa
¾    Què fas? –mentre li en retirava la ma.
¾    És que em poses a cent. Estic boig per tu.
¾    Estigués quiet, que podem tenir un accident.

Va semblar que quedava tranquil, però al cap d’una mica, la seva mà em resseguia el coll i l’espatlla, intentant obrir-me la brusa. Vaig fer un gest estrany, al veure un aparcament allà a prop i vaig parar el cotxe en sec.
¾    Va, baixa del cotxe –li vaig ordenar.

Encara es va abraonar damunt meu, dient-me paraules obscenes  enceses de desig. Després es va controlar i em va demanar perdó,  jurant que es comportaria. Vaig sortir del cotxe i li vaig dir que havia d’anar allà a la farmàcia de la cantonada, després el portaria a casa,
¾    Abans podríem anar a casa teva, passaríem una nit esbojarrada; no pararies de gemegar i de xisclar,  t’ho ven asseguro.

Em vaig allunyar del cotxe tan despresa com vaig poder, mentre el sentia dient expressions de caire sexual.  Així que vaig ser fora de la seva vista vaig trucar a la policia, dient que hi havia un pertorbat dins el meu cotxe i els hi vaig explicar el cas. Em van dir que no tornes allà fins que ells arribessin. Als cinc minuts ja eren allà, dos cotxes de la policia i una ambulància venia al darrera. Els vaig acompanyar al lloc on havíem aparcat. Van rodejar el cotxe i a l’anar a entrar vam veure com aquest era buit, a dins no hi havia ningú. Van regirar el  cotxe, el maleter, vam mirar pels voltants, ningú enlloc. Estava prop d’un  atac de nervis, devien pensar la que estava malament era jo.  Em van dir que em calmés, que tornes cap a casa i si hi havia alguna cosa de nou els truques  a un número directament.

Estava neguitosa encara quan vaig arribar a casa pensant en tot el que m’havia passat. Vaig tancar el cotxe directament al garatge . Allà vagi agafar l’ascensor fins el sisè pis. Posava la clau a la porta quan vaig sentir que pujaven l’escala -aquest veí  de dalt sempre pujant graons- Com no tenia ganes de parlar amb ningú vaig obrir de presa. Ja tancava la porta quan vaig notar que alguna cosa la travava i després amb una empenta l’obria del tot. Vaig deixar  anar un crit de terror. Aquell pertorbat entrava a casa i  després de tancar la porta s’abraonava sobre meu,
¾    Què,  em volies enredar? Has trucat a la policia . Ets una meuca i una bastarda. Et pensaves que no et trobaria...

Jo em volia desfer d’ell, però amb una força impressionant em subjectava i amb un gros ganivet vora el coll  va començar a esquinçar-me la roba,
¾    Que fas?  - Li vaig dir tremolant.
¾    Res, si ets dòcil. no pasar`res si em deixes fer. Passarem una tarda esbojarrada, de passió, de sexe i de sang. Mai hauràs viscut res semblant.

Una fiblada al braç,  i un filet de sang corria braç avall mentre sentia la seva  riallada i el seu aler pudent sobre la cara.

24/02/2018/


2 comentaris:

  1. Ostres Anna, només de pensar que em podés passar una història com aquesta, tot i que en aquest cas deu ser fictícia, em sembla que m'agafaria un cobriment de cor...Perquè et fiïs dels vellets amb cara de desvalguts!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi tant que es una història ficticia, però amb l'anunciat que ens van donar anava bé fer un relat una mica negre. Encara que no son massa del meu estil. però per desgràcia solesn passar aquestes coses i a vegades pitjors.
      Una abraçada m. Roser

      Elimina