dijous, 22 de març de 2018

HE PISPAT UN LLAPIS



No se que m’ha passat aquest matí quan he entrat al centre. Estava preguntant una cosa la conserge, quan l’he vist allà, sobre la taula, amb aquells dibuixets i tan brillant, al costat  d'una fulla de paper. Com m’agradaria tenir un llapis com aquest per escriure  els meus relats, -he pensat-  llavors  en un moment en que l'home  s’ha girat per assenyalar on havia d’anar una senyora gran que acabava d’entrar, l’he agafat sense que se’n donés compte i l’he ficat a la bossa.

Ara que anava a començar a escriure m’he adonat que estava ven mossegat de la punta. Quin fàstic ! com he pogut agafar una cosa així.  Sense pensar-m’ho dues vegades l’he tirat a la paperera.

Quina tonteria més grossa, agafar una cosa que no m’ha servit per res i al pobre conserge segur que li ha fet una bona falta, potser era l’únic que tenia. No és pot ser tan impulsiu. Ho sabrem per una altra vegada.

17/02/2018/

2 comentaris:

  1. No es pot ser tan trapella, que després tampoc s'ha aprofitat del llapis...Segur que el conserge encara el deu estar buscant!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, M. Roser, però tots hem estat trapella alguna vegada, encara que després sapiga greu. Pobre consege, sort que només és un relat.
      Una abraçada.

      Elimina