diumenge, 11 de març de 2018

ESBORRANT RECORDS



“És fàcil esborrar les fotografies, però com n’és de difícil esborrar els records”
Fa estona que estic esborrant totes les fotografies que tinc en tots el aparells electrònics i al matí he cremat a la llar de foc totes les de paper que tenia amb ell, totes les que sortia amb amics o coneguts. No vull que quedi rastre d’ell en molts Km. al voltant. Ahir vaig llençar totes les seves pertinences, no vull veure mai més res que me’l recordi.
El vull fer desaparèixer de la meva vida, com si mai no hi hagués entrat. M’ha fet molt mal, molt, mai m’ho hauria cregut d’ell. Em tenia totalment enganyada. Si no hagués estat per l’accident encara seguiria estant-ho i ves a saber fins quan.
Si, la setmana passada va tenir un accident en que va perdre la vida, ell i l’amigueta  que l’acompanyava. Això va ser un cop molt fort, però és que aquí no acaba la cosa.
Ahir quan vaig anar al banc per arreglar els comptes, vaig descobrir que estaven sota zero, ell sempre es cuidava de tot , deia que els diners eren per fer moure, per fer augmentar el capital;  que ell era un expert en aquests assumptes, per això a l’any de conviure em va convèncer de posar els contes en comú. Semblava que més o menys teníem capitals semblants. Vivíem bé i no ens faltava de res, però sembla que ell necessitava molt més. Ho ha buidat tot a més ha hipotecat la casa que vam comprar i jo amb el meu sou, ara força minso no puc fer front a la hipoteca.
Encara continua la cosa, ja m’han trucat diferents particulars que els deu diners i volen que jo me’n faci càrrec del deute, ja els he dit que no hi contin, però ara he de parlar amb advocats. He volgut esbrinar amb que es gastava tants diners, i segons gent que  el coneixien,  es veu que entre el joc i les meuques el plomaven. Potser si, que he estat molt bleda per no sospitar res en els deu anys que hem estat junts, però jo me l’estimava i confiava en ell; ja diuen que l’amor és cec.  Bé, alguna vegada havia tingut alguna sospita però mai hauria pensat una cosa d’aquesta envergadura.
Si fos  tan fàcil esborrar els records, però aquests pesen més, per les conseqüències que arrosseguen, encara que ho intentaré amb totes les forces, treure-mels de sobre. Deixar la casa també em serà trauma  dolorós, però necessari, hauré de buscar un pis petit que pugui pagar o compartir-ne algun amb algú, que amb el reduït sou que ara tinc pugui pagar, un lloc nou on em pugui refer. Déu meu, qui m’havia de dir que amb només una setmana la vida se’m giraria com un mitjó.

 26-02-2018

2 comentaris:

  1. Si noia la vida en un tres i no res pot canviar...Realment esborrar les coses materials és fàcil, però els records ja és una altre cosa, perquè la memòria ens pot jugar males passades!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi tant que en pocs moments les coses canvien, i les coses que fan mal no s'esborren facilment per més que un vulgui, cal deixar que passi el temps.
      Una abraçada M. Roser.

      Elimina