L'ANELL DE BRILLANTS

Estava tant contenta amb aquell anell que li acabava de regalar la seva parella. Era preciós, un gran brillant  lluïa enquestat en aquell fabulós anell  d’or blanc tot  envoltat de brillants més petits.

No es cansava de mirar com refulgia aquella petita peça davant el mirall del quarto de bany mentre el sol l’il·luminava a través de la finestra. El seu exmarit mai li havia regalat cap joia important, només un esquàlid  anell  d’or  quan es van casar i alguna petita peça de bijuteria per algun aniversari. En canvi l’Eduard, tot i que només feia tres mesos que estàvem  junts,  ahir,  que era el seu aniversari la va sorprendre amb aquell valuós anell . Si per la nit era  bonic ara amb la llum del dia ers extraordinari.

L’única pega era que no havia encertat del tot la mida, li ballava una mica al dit. Ja havien quedat per la tarda, quan tornés de treballar anirien al joier que li ajustaria l’anell.

 Se’l mirava i remirava  mirava, quan va entrar la seva filla disparada al bany.

¾    Mama, surt del lavabo que tinc una urgència.

Mentre deia això ja l’empentava cap a fora, la dona patina una mica i s’agafa al jersei de la noia i surt disparada , sense adonar-se que l’anell havia quedat enganxat a la camiseta d’ella. Quan va fer una mica que era fora es va adonar que no portava l’anell al dit.

¾    Laia, surt... sobretot no tiris de la cadena.

En aquell moment es va sentir com l’aigua sorollosa baixava avall per la taca del WC.

¾    Noooo.... –va cridar ella..

La noia va obrir la porta tot mirant-la estorada, no entenent el que passava,

¾    Com vols que no tiri l’aigua, amb el pastel que hi havia.

¾    L’anell, m’ha caigut l’anell. Espero que no hagi anat a dins el wàter.

¾    Ostres, aquell llamp d’anell que t’ha regalat l’Eduard?

¾    Si, es deu haver  enganxat amb la teva samarreta.

Ja tenim la mare i la filla buscant, primer en la samarreta de la filla i després  per tots els racons del lavabo. Dins la banyera, al plat de la dutxa , rere  i sota els  armaris ... res, l’anell no apareixia per enlloc. Llavors ja van suposar on havia anat a parar, vam buscar dins la tassa , res, apareixia tota neta i brillant. No podia ser, que haguessin perdut l’anell, haurien de buscar una altre sortida.

A la sortida del bloc de pisos , al pati del darrera, hi havia una tapa que donava a un petit dipòsit que si acumulava la porqueria de l’edifici abans de saltar per una reixa cap al clavegueram principal. És van proveir de guants  i unes pinces velles de la barbacoa i ja tenim les dues dones furgant  en els líquids elements, entre alguna basca per la forta ferum dels excrements.  Aviat va quedar la dona sola , ja que la joveneta no podia  suportar  aquella intensa pudor.

Quan feia més de mitja hora que remenava merda li va semblar que veia una cosa negra rodona, compacta . Va ficar el braç en el viscós líquid i va agafar aquell petit objecte que s’enfonsava i sobresortia . Va abaixar tan el braç que el guant se li va omplir de porqueria per la part de dalt, però els dits van agafar ven fort l’objecte rodó.

Va ser un goig sense alegria,  només era el cercle rodó d’una ampolla de plàstic. Desanimada la dona va parar de buscar i va tornar cap a casa davant la mirada estupefacta d’una parella  de veïns  l’escala, que van pensar que la dona estava grillada.

És va treure la roba bruta, tot pensant quina excusa donaria al seu company per no tenir l’anell, li diria la veritat? No...  que s’empiparia molt. Havia de buscar una bona  excusa, però quina? Aviat  arribaria ...  Abans d’anar-se  a dutxar va decidir ficar la roba a la rentadora i i també la de la filla per treure la pudor de casa,  abans però li va fer una esbandida per treure’n la fortor principal. Havia de buscar una excusa ràpid de presa, però no se li en acudia cap . Desanimada es va posar a esbandir  la camiseta de la filla i al anar-la a ficar a la rentadora,  va trobar una cosa boteruda enganxada a la caputxa de la peça. Va palpar... no s’ho acabava de creure ... Era l’anell!  el seu anell de brillants!  just en el moment que l’anava a entrar la peça a la rentadora.

Va esclafir en un gran plor, que no podia dominar pels nervis acumulats en tota aquella estona i així la va trobar l’Eduard quan va arribar,  tremolant, plorant, tota bruta i amb aquella forta ferum i ... amb aquell llamp d’anell brillant a la ma.

22/11/2016/