dilluns, 12 de març de 2018

EL CALDERÓ I LA VIGÍLIA DE TOTS SANTS I


La nit és fosca i freda. Les primeres neus han aparegut per sorpresa dalt dels cims de les muntanyes. El ramat ja està tancat en el corral. Els dos pastors han netejat i ordenat amb cura l’orri. Tancats a la cabana els dos homes, arraulits de fred, miren d’aprofitar l’escalfor de la petita llar posada en un racó. Han tancat la porta i per evitar els corrents d’aire que es filtren pels troncs malgirbats l’han cobert amb les pells d’animals sacrificats. En el petit magatzem, rere la seva estança i damunt d’unes postades, hi ha guardada una bona quantitat de formatges elaborats durant el temps de l’estiu.

El Pere, un rabadà ja gran, roman arraulit prop de l’Ismael, el vell pastor, i li comenta:
¾     Aquest any anem tard per recollir el ramat. Demà és Tots Sants. Altres anys per aquests dies ja érem al poble. Menjava castanyes i moniatos amb els pares. Que bé que m’ho passava amb els meus germans; fèiem força tabola i rèiem com descosits. De vegades de la casa dels amos ens baixàvem panellets fets per la cuinera. Sempre eren pocs per la nostra fam. I mitja ampolla de vi bo. Aquest any, si la mare no me’n guarda ni els tastaré. Jo que havia preparat una carabassa, per fer por als meus germans petits.
¾     Noi, les coses van així! Aquest any amb la calor de l’estiu l’amo ha preferit esperar fins al darrer moment per baixar el ramat. Au, Pere! Posarem el calderó al foc i provarem de fer una bona i calenta sopa. Ah! Saps què? Tinc guardada una ampolla de vi i farem dos o tres traguets.

Així ho fan, però els dos o tres traguets han portat a beure’s tota l’ampolla. I una altra de ratafia que, malgrat no ho havia dit, també tenia guardada el pastor. Entonats el pastor i el sagal, tots dos alegres com unes pasqües, han anat envalentint-se. Aleshores l’Ismael ha dit:
¾     Quan jo era jove una bruixa que vivia a l’enforcadura va mostrar-me un encanteri per gaudir de bona companyia.

En escoltar aquestes paraules el sagal se’n recorda de la Clara, la seva xicota. Quina enyorança i quin desfici de les seves carícies. Fa tant de temps que no la ha vista. Sense pensar gens diu:
¾     D’acord! Que la nit és freda i dormir un xic alegrois amb vostè no em fa cap gràcia. Què hem de fer?
¾     Mira aprofitarem el calderó i posarem a bullir una banya de boc, unes peülles de xai acabat de néixer, unes arrels i fulles de mandràgora ... i uns quants moniatos i castanyes. D’aquesta manera em va dir la bruixota que la companyia seria més xamosa. I no et deixis un parell de cebes i una cabeça d’alls, són per a que els cabells siguin llargs i acariciadors. A mi m’agraden amb els  cabells llargs i sedosos.
¾     Vostè creu que anirà bé?
¾     Nano, que m’ho va ensenyar una bruixa vella.

El calderó comença a bullir. El beuratge poc a poc inicia un barboteig alegre. Però el foc és pobre i les flames no són suficients per fer-ho arribar a l’ebullició. Cansat de mirar les incipients bombolles l’Ismael mana al Pere.
¾     Vinga Pere, tu que ets jove! Ves a cercar una mica de llenya. Ja veus que el foc no escalfa prou.  Jo mentrestant aniré a buidar el ventre.

Continuarà...

Miquel Pujol Mur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada