dissabte, 12 de setembre de 2015

UNA DONA GRAN MOLT ESPAVILADA


La dona de mitja edat arriba a casa encesa, enrabiada. La seva filla al veure-la tant enfadada li pregunta que li ha passat,  a més sembla que la mare parli sola.
¾   Mama, que et passa?

La dona es mira la filla adolescent, i tot movent el cap crida,
¾   Es que no és pot ser bona persona.   Sempre et prenen el pèl.
¾   Que dius ara? Va , explicat.
¾   Aquest mati he sortit a fer uns encàrrecs i he deixat les compres d’aliments pel final, per fer a la botiga de la Lourdes, sempre té les coses molt fresques i a més s’ha de donar vida al barri. El que passa que hi ha gent molt espavilada. 
¾   Però que t’ha passat?
¾   Hi havia força gent a la botiga, i just quan m’anava a tocar,  entra una dona gran, velleta, caminant amb un bastó i dirigint-se a  mi em diu si la deixaria passar, que te el nét a dinar i només volia uns iogurts.
¾   Molt bé mare, i l’has deixat passar, com sempre dius, s’ha de tenir atencions a les persones grans.
¾   Si, es clar, li he fet aquest favor. Llavors les dues dones que tenia al darrera, m’han dit que m’havia de posar al seu lloc, ja que elles també tenien tard. Vaig protestar , però al final m’he posat a la cua.
¾   Quina gent més  tibada i insolidària, però per això no t’has d’empipar.

Però la dona continua amb la seva excitada explicació.

¾   És que aquí no acaba  la cosa. La dona a més dels iogurts, va comprar les tres hamburgueses  de vedella que jo volia, i eren les últimes que li quedaven. Els cigrons també era els últims que tenia la Lourdes i se’ls va emportar ella.  Quan m’ha tocat  he hagut d’agafar les coses que havien deixat les altres i m’he quedat sense els iogurts de llimona que tant t’agraden.
¾   Bé, no ni ha per tant.
¾   El que més m’ha indignat, és que al tombar el carrer, he trobat a la doneta, fent-la petar amb la veïna de la cantonada.
¾   Òndia, això que empipa una mica, si que tenia cara aquesta senyora velleta.
¾   Llavors diuen que el jovent passa dels vells, i no té la mínima atenció per la gent gran. No deixaré passar mai més a ningú, sigui jove o vell.
¾   Deixa-ho estar mama. Com sempre tu dius hi ha gent de tota manera en tots el llocs i en totes les edats.

 
12/09/2015/

2 comentaris:

  1. Té raó d'estar empipada i és que hi ha persones grans que ho tenen per costum i aleshores paguen justos per pecadors, perquè potser algú altre ho demanarà i li direm que no i potser en aquest cas ho necessitarà.
    Petonets , Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat que paguen justos per pecadors, llavors encara que algú li convingui no cedeixen, o potser si, sempre hi han bones persones.
      Una abraçada M. Roser.

      Elimina