Realment els estius de somni... algunes vegades els
hem somiat i en d’altres ocasions... potser el somni s’ha fet realitat.
L’estiu passat vaig somiar que feia un viatge
meravellós i a més coneixia una persona fantàstica, ni més ni menys, la meva
mitja taronja! Jo estic per merèixer, però no per vocació, les coses han anat
així. Va ser tan bonic aquell somni... que vaig desitjar fervorosament que es fes
real! Sempre he sentit a dir que el que anheles amb tota l’ànima, només cal que
ho vagis repetint, moltes vegades, i al final “gairebé sempre” s’aconsegueix.
Tot i seguir molt bé els consells, aquest estiu, amb
tota la crisi al damunt, la reducció del treball a mitja jornada, el sou congelat i les pagues
dobles hivernades, no he pogut fer cap viatge. Bé, algun dia he anat fins aquí
a Mas d’en Bosc a collir timons, i para de comptar. Al final, per no avorrir-me
m’he comprat un llibre de frases fetes:
frases boniques, per riure, per somiar, per pensar, per passar l’estona...
Començo a
llegir:
Per construir un
bell somni, el primer que cal és estar despert
Aixeca't i deixa de somiar, és hora de començar a
complir els teus somni
El dia perfecte és anar-se'n al llit amb un somni i
despertar-se amb un projecte
La vida
sempre t'ofereix una segona oportunitat. I aquesta es diu... demà
És clar! El primer que he de fer és no somiar truites i passar a
l’acció. Començaré a fer plans per demà: Podria comprar-me roba nova i
vestir-me d’una manera més moderna; arribar-me
fins a la piscina, nadar, moure’m -si la meva pell canvia de color estaré més
atractiva-, anar de marxa els caps de setmana o bé acceptar aquella invitació
que em van fer per anar... ui ui ui!
El problema és que quan has passat tan de temps mirant-te el melic, agafes
una mandra...! Però què romanços! Potser serà veritat aquesta frase que diu:
Si el teu gos està gras és que no estàs fent prou
exercici
Vigilo el Clavell de reüll, és el meu gos. De fet, últimament, sí que
s’ha engreixat força. Potser jo no em miro gaire al mirall, o de tant que m’observo
sempre em veig igual, però... alguna cosa hauré de fer al respecte!
Segueixo llegint:
Deixa que els
teus somnis siguin més grans que les teves pors
La vida és un
repte: Viu, sent, estima, riu, plora, juga, guanya, perd, ensopega, però
sempre, sempre... aixeca't i continua!
Que boniques... serveixen per donar-me ànims!
Ho
tinc claríssim! Demà que començo les vacances, iniciaré també una vida nova,
molt diferent a la que porto habitualment.
En primer lloc em treure tots aquests prejudicis que porto a sobre des de fa molts
anys. Bé, no és que jo em consideri molt gran, però tampoc es poc dir que sigui
de la primera volada. No vaig pujar de la manera com pugen ara els joves, tot i
així sempre he intentat d’evolucionar i m’he adaptat a les noves tecnologies.
Ah! Avui, per Internet, en una pàgina d’aquestes que... sembla possible poder trobar
la parella ideal... en fi... hi havia una mena d’anunci que m’ha cridat
l’atenció. M’ha fet gràcia! És curiós, sembla una altra frase de les que
llegeixo en aquest llibre:
Home invisible busca dona transparent per fer el mai vist.
Ostres! Quina dita més enginyosa... he pensat! De sobte crec que m’ha
vingut una sufocació. Potser una mica massa atrevida! Però si vull fer canvis a
la meva vida, no puc anar pensant el mateix d’abans: “renovar-se o morir”.
Truquen a la porta, és una col·lega. Ja fa anys que es va casar, té
fills, maldecaps, de tot i més... Li he explicat els meus projectes i també ha
llegit la frase del “home invisible i la dona transparent”. Ha rigut molt hi ha
dit: segur que és un fantasma! Després ha fullejat el meu llibre i ha etzibat:
Aquí n’hi ha una de molt bona, escolta bé:
Les 5 regles
principals perquè una dona sigui feliç són: Primera, tenir un home que
t'agradi. Segona, tenir un home que et faci riure. Tercera, tenir un home que
no t'enganyi. Quarta, tenir un home que sigui bo al llit, i la cinquena,
i més important, que aquests quatre homes no es coneguin!
I també podria ser a l’inrevés, ja m’entens...
Se
n’ha anat dient que tenia molta feina per fer, i en l’últim adéu a deixat anar:
No ets conscient de com et van de bé les coses. Queda, lliga, contacta... amb el
fantasma que vulguis però... fes-me cas i no et comprometis mai amb ningú! Ah! I llegeix
la frase següent que també és molt bona!
La següent? Sí, deu ser aquesta que ve al darrere...
La vida és
similar a un trencaclosques, cada peça té un perquè, una raó i un lloc. Així
doncs no insisteixis a col·locar les peces on no hi caben.
Carai! Que ha volgut insinuar amb tot
això? Que jo no puc fer les coses que els altres fan? Voldria dir que ja estic
bé tal com estic? Que no cal que busqui res més? Però a mi em sembla que sí que
em falta alguna cosa...
Bé, com que fins demà tinc temps per començar
a posar en pràctica els meus nous plans, seguiré llegint aquestes locucions tan
encantadores:
Si vostè no
paga el gas li tallen. Si no paga la llum, li tallen. Si no paga l'aigua també.
Així que compte! Si vostè compra ous... Pagui’ls!
Quin riure, això es va fent divertit!
Quina bona pensada he tingut de fer aquesta compra. Ben mirat amb aquestes
lectures m’ho passo pipa! No és l’estiu que vaig somiar l’altra any, però tant
se val! Serà allò que diuen els xinesos... de la sexta felicitat: “és aquella
que cadascú busca”.
Mira, aquesta expressió ja l’havia sentit
moltes vegades! El final, però, és ben diferent:
Tenir un fill,
plantar un arbre i escriure un llibre és fàcil.... el difícil és: criar un
fill, regar l’arbre i que algú llegeixi el llibre!
Realment, totes les coses, més tard o
més d’hora, tenen les seves conseqüències. És el que devia voler fer-me
entendre la meva col·lega.
Pensant... pensant... sembla que la meva
vida no és tan avorrida com creia: “aquell que és sol s’ho fa com vol”, ningú no li porta mai la contrària, o li diu que el
menjar ha quedat massa salat, o ves a sa saber què...! A més, ara m’adono d’una
de molt adient:
Madonna té 54 anys i la seva parella 22. Jenifer
Lopez en té 43 i la seva parella 26. Aclarit això, si no tens parella, no
et preocupis, el que passa és que potser encara no ha nascut.
Al·leluia! No hi havia caigut! Segurament que la meva mitja taronja
encara deu ser un nadó. No cal tenir tanta pressa, tot arribarà quan sigui el
moment...!
No val la pena que avui em capfiqui amb aquestes rucades, demà serà un dia nou i... qui sap què somiaré aquesta nit!
Mentrestant, aquí van uns petits desitjos per a tots els meus col·legues relataires:
No deixis mai de somiar. No deixis mai de riure
Ningú és realment perfecte. Atentament: Ningú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada