AQUELL ESTIU... DE SOMNI?

 

Eren joves hi havien baixat a aquella petita cala amagada entre els penya-segats, que gairebé ningú hi anava pel camí tan dificultós. Als tres joves els agradava descobrir llocs nous en temps de vacances.

Estaven estirats a la sorra tranquil·lament, quan de sobte va aparèixer una barqueta i va ancorar a la sorra. Dues noies somrient van saltar de la barca, van quedar una mica sorpreses al veure els tres joves, però sense fer-ne massa cabal, es van treure la camiseta que portaven i es van estirar damunt d’una roca, quedant solament amb una petita calceta .

Els joves les miraven al·lucinats, sempre havien gaudit sols, del mar i el sol en aquella cala amagada i avui tenien companyia. El Marc era una mica tímid i va quedar embadalit mirant aquella noia rossa d’ulls blaus, que portava el llarg cabell lligat amb una cua. Era bonica com mai n’havia vist cap, aquells grossos ulls blaus com el mar, el somriure de la seva boca, els llavis molsuts, el pòmuls sortits i.. aquell cos perfecte, colrat pel sol,   els  pits arrodonits i ferms, la cintura, els malucs... era la perfecció total. Es podria dir que el noi s’havia enamorat d’ella només en veure-la.

Els altres dos companys feien broma sobre les noies i la seva nuesa, es veia d’un tros lluny que eren estrangeres, que si igual buscaven companyia. El Marc no deia res, estava fascinat, només mirava la rossa de la cua. Els joves es van banyar, van nedar i van fer   piruetes dins  l’aigua per impressionar- les,  però aquestes ni cas. Al cap d’un parell d’hores de prendre el sol, les noies és van posar les camisetes i van tornar a la barca , van saludar als tres xicots amb un somriure i un

¾   Bye, bye...

Els xicots també les van saludar amb la ma , mentre elles s’allunyaven amb la barca. Un parell més de matins van tornar al lloc per veure si apareixien de nou, les noies,  però aquestes  no van tornar. El Marc vagava consirós a les tardes pel poble, per veure si per casualitat es trobava amb aquella noia rossa de la platja, sense tenir sort.

Aquell vespre, al tercer dia de la trobada, els havien convidat a l’aniversari de la Laia, una “pija” del poble, els companys hi van arrossegar al Marc que no tenia ganes d’anar-hi.  Els va acompanyar per esma.  Feia estona que donava vols pel jardí entre convidats i gent desconeguda, quan de sobte és va topar amb ella. La noia li va fer un llarg somriure, ell es va posar vermell fins a l’arrel dels cabells. Li va oferir una copa de cava, i se’n va agafar una per ell,  van brindar per ells, van beure, van parlar una mica, xampurrejant les dues llengües diferents.  La noia el va agafar pel braç, el va portar a un racó apartat  li va fe un llarg petó.  El noi estava al·lucinat.

Van estar junts tota l’estona. Prop de mitja nit, la Kate i el Marc van abandonar la festa, el noi es va deixar conduir per la noia fins el seu iot. Estaven sols... els altres eren  fora. Tot seguit va  explotar el foc que feia estona bullia dintre dels dos, allà mateix a la coberta, van fer l’amor apassionadament. Després van anar a la cabina i allà van passar tota la nit gaudint. El Marc, als seus 23 anys, havia estat poques vegades amb alguna noia. Aquella nit va ser un no va parar. La Kate era una experta en qüestions de sexe , ell es deixava portar . Van gaudir com mai es creia que es podia gaudir. El mati el noi extenuat tornava a casa . Abans havien quedat per trobar-se de nou aquell vespre a les 10, al iot.

Van ser sis nits intenses. El xicot estava bojament enamorat de la noia, del seu cos, del seu esperit , de la seva forma de ser...  Aquella matinada, després d’una altre nit intensa i esbojarrada,  la noia li va dir que aquell dia partien d’allà. Marxaven a Itàlia, abans de tornar a Anglaterra, i acabar les vacances. Li va fer una  forta abraçada i molts petons tot dient-li, Adéu!!!

El Marc va quedar tan sorprès que no va sabia ni que dir, ni com reaccionar, mentre una gran tristesa l’envaïa.  Finalment va articular,

¾   Un telèfon, dóna’m el teu telèfon, ...el correu electrònic..
¾   No, res de telèfons , ni correus...
¾   No ens tornarem a veure?
¾   Això ho dirà l’atzar. Segurament que no. –  i va desaparèixer cap dins.

A la tarda el iot ja no era al port. Un buit molt gran omplia el cor del jove. No es podia creure que després de tot el que havia passat, no la tornés a veure mai més. Havien estat els dies més feliços de la seva curta vida i ara tot s’havia esfumat . Havia estat vivint un estiu de somni;  els dies,  els mesos i els anys  següents  li van confirmar que tot allò només havia estat  “un somni d’estiu”

07/09/2015/