dijous, 8 de març del 2012

MELMELADA DE CODONY

Tema: cita del “ Llibre de l’Amic e Amat”

La nena adolescent, acaba d’obrir el llibre, n’ ha de llegir unes quantes cites, per fer una proba l’endemà a l’institut. Són gairebé les dotze de la nit, està cansada i dins el llit dona una ullada a les pàgines d’aquest llibre antic, comença a llegir: “ Consirós anava l’amic pels camis del seu amat i ensopegà i caigué entre espines les quals li semblà que fossin flors i el seu llit fos llit d’amors”

-Mira que n'ès d’enrevessat tot això - pensa- i aviat el seu pensament divaga i amb la ment busca la cara d’aquell noiet que tan li agrada. Aquest si que és el meu amic estimat, o l’amat amic, com diu el del llibre, aquest tal Ramón Llull.
Es tan maco!!! encara que una mica criatura, als seus catorze anys, i no es fitxa que ja sóc una dona, però a mi m’agrada tant. Es una sort que els nostres pares siguin tan amics, així ens podem veure sovint, a més de l’Insti... sortim plegats moltes vegades, i jo estic molt contenta, però ell, no s’adona de res.
Ahir mateix quan vam anar junts a la casa de pagès de la seva tia, la casa rural és a les afores del poble. Mentre els pares i la tia xerraven, nosaltres vam fer una caminada per les contrades, quan em vaig entrebancar em va donar la mà per aixecar-me, quina pell tan suau tenia, encara la sento a la meva mà i quan vam entrar a la cova, estàvem tan juntets... si m’hagués atrevit li hagués fet un petó, però potser ho engegava tot en orris.

Més tard la tia ens va convidar a berenar, i va portar torradetes amb aquella melmelada de codony, que a mi tan m’agrada, i el formatge de cabra! quina delícia de berenar... però jo em mirava embadalida al Roger, mentre assaboríem el ric menjar, i de cop, ell em va fer una senyal amb la mà, i jo com una bleda no l’entenia. Llavors és va aixecar, va venir a la meva vora, la seva mà s’acostava a la meva cara, s’anava acostant...llavors el seus dos dits va fregar-me la barbeta fins a la comissura dels llavis i en va treure un gros grumoll de melmelada que em regalimava, i tranquil•lament se’l va ficar a la boca, se’l va menjar; mentre jo... jo...volava sobre núvols de cotó fluix, sentint la carícia dels seus dits a la meva galta... que eren com punxades d’espines, i frec de flors ... espines ... i flors...i, llits d’amors... i tot , tot, barrejat amb aquell gust dolç de la melmelada de codony.Serien prop la una de la nit quan la mare entra a l’habitació de la filla, la mira adormida amb aquell somriure beatífic, li treu el llibre de les mans, li fa un petó a la galta i apaga el llum, mentre pensa... la meva nena! que aviat que se’ns ha fent gran!

– 4 de març de 2012-

5 comentaris:

  1. Caram noia! L'he de llegir amb més atenció en un altre moment. Aquest relat diu més del que sembla.

    ResponElimina
  2. Aquests adolescents que tenen les hormones tan revolucionades, ja anuncien la primavera...
    Bona nit Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M. Roser, tens raó, l'adolescència! quina etapa més bonica , i que lluny ens queda, però la primavera, a la volta de la cantonada
      Bon cap de setmana!!!

      Elimina
  3. ...la mare entra a l’habitació de la filla, la mira adormida amb aquell
    somriure beatífic, li treu el llibre de les mans, li fa un petó a la galta i
    apaga el llum, mentre pensa...
    Queda resaltat l'acte tendre de retirar el llibre (acció que se sobreentent que està feta amb molta cura de no despertar-la).

    ...la meva nena! que aviat que se’ns ha fent gran!...
    Dintre d'aquesta frase s'endevinen tot un munt de vivènces. Filant molt prim, diré que també es nota un tarannà comprensiu per part de la mare, doncs aquest pensament dona a entendre que la mare intueix les tribulacions amoroses de la filla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui! ratipotis , quantes coses n'extreus del relat, pero si, en resum, és la tendresa d'una mare davant la filla que va deixant de ser nena.

      Elimina