dimecres, 21 de març de 2012

ÉS PRIMAVERA



Rere l’hivern adormit
Ja tot vol despertar,
ara un brot surt per aquí,
després molts per allà.

Veig l’ametller florit,
d’olors s’impregna l’aire
llueixen mil colors,
es barregen les flaires.

Un senzill romaní,
floreix vora el camí,
les acàcies en flor,
conviden a gaudir.

De flors s’omplen els prats,
de violes els marges,
de tons verds els sembrats,
flors i fulles als arbres.

Sentiu? En el silenci,
refilar el gafarró,
el cucut també canta
repetint la cançó.

Tot és nou. Tot reneix.
Tot és ple de vivor,
és temps d’empaitar somnis,
d’atrapar una il•lusió.

Anna –abril de 2011-

4 comentaris:

  1. Caram Anna, veig que t'has passat a la poesia...
    Felicitats! em sembla que sento cantar el cucut...
    Bona nit i bona primavera i que plogui!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Roser, ahir era el dia de la poesia, em va semblar de posar-hi aquest poema, d'un taller que vam fer l'any. Per aqui dalt se sent moltes vegades el cant del cucut i d'altres ocellets.
      Bona primavera per tu també!

      Elimina
  2. No m'agrada la poesia, em refereixo a la poesia que suposadament ens "eleva l'esperit", la que sembla que ens ha de dur a una mena d'èxtasi.
    Quan llegeixo una poesia (sempre amb recança), la majoria de vegades no em diu rès.
    És quan m'identifico amb el contingut o la descripció que em pot dir alguna cosa.

    Llegint aquesta poesia m'he transportat als paratges, camins i senderols dels que tant de plaer he tret amb la seva contemplacíó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ratipotis , m'alegra que aquesta poesia et transporti per tot aquests bells paratges que has gaudit

      Elimina