dissabte, 10 de març del 2012

VAM SEGUIR A TERRA DEL BAGES LA RUTA DELS MAQUIS

Crònica de la visita de la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol pels indrets de la ruta del Maquis a terres del Bages.

N’havíem sentit parlar moltes vegades de la ruta dels Maquis i aquest cop vam decidir seguir-ne un tros a partir de la carretera de Súria a Balsareny i arribar-nos a Castellnou de Bages seguint les pistes de terra que travessen les muntanyes. Quan comences una ruta, i desconeixes el territori, la senyalització sempre sembla un xic insuficient i és una descoberta del camí, quasi sempre plena de sorpreses.

Maquis: La paraula maquis prové del cors macchia (màquia, en català), i es refereix al paisatge arbustiu de caràcter mediterrani que domina el sud de França. El mot passa a denominar aquell que s’hi amaguen per no ser reclutats i ha designat els qui ho fan de forma clandestina. Tot i l’existència d’una paraula local molt arrelada, guerriller, el mot maquis acabà implantant-se, segurament perquè les incursions dels primer lluitadors antifranquistes provenen de França. (Segons explicació del cartell del Museu dels Maquis)

Vam deixar la carretera en el trencall que porta a l’església de Santa Margarida de Viladepost del Puig, nom molt complet i llarg trobat en un dels arxius consultats per parlar d’una bonica esglesiola però de petites dimensions. Seguint la pista de terra vam enlairar-nos muntanya amunt per un camí força accidentat on donàvem bots d’un cantó a l’altre dins el vehicle. Quan vam arribar dalt de la carena després d’un tancat viratge vam trobar-nos en una plaçeta de terra, potser l’antiga era, on havia les restes d’una antiga masia.
Al visitar la derruïda construcció vam adonar-nos de la seva importància. Dues plaques ens donaren informació dels fets succeïts en dues dates diferents.

Érem davant les restes del mas de la Creu de Perelló(també mas de la Creueta) situat entre les feligresies de Argençola i Castellnou. A mitjans del segle XX, succeí una tragèdia, la família que hi residia va refugiar durant un temps els maquis, entre altres Ramon Vila “Caracremada”, al ser descoberts, el matrimoni que hi vivia: Ramona Bessa i Domènech Rovira i dos guerrillers, un d’ells Ramon Bosch i de l’altre se’n desconeix la identitat que si amagaven, van ser morts a trets el 22 de febrer de 1945. Sembla ser que la dona va despertar les sospites de la policia franquista en comprar massa queviures i espardenyes als pobles del voltant.

A aquest lloc nosaltres vam cometre un magistral error i vam girar a l’esquerra i després de seguir una pista en bones condicions ens vam trobar de nou a la carretera de Súria en la cruïlla de Sobirana de Ferrans. Vam tindré de refer el camí fins albirar la Torre del Moros. En arribar-hi primer vam visitar una masia propera també derruïda i on destacava al costat de la pista les restes, segons les aparences, d’una tina medieval, tant frequents al Bages.

Seguidament vam seguir la pista fins, un altre cras error van ficar-nos per un camí indicat com Castellnou ple de forats i de pedres. Per fi vam entrar a la casa de colònies de Castellnou de Bages. Després de ser amablement atesos en el restaurant, amb explicació afegida de com evitar la dolenta pista vam visitar el Museu dels Maquis.

Ramon Vila Capdevila va néixer a Peguera (Berguedà) el 1908. De petit un llamp va matar la seva mare i li va marcar la cara. Compromès en la lluita obrera, durant la Guerra Civil va ser milicià de la Columna de Ferro i soldat de la 153 Brigada mixta. El febrer de 1939 s’exilià a França i durant la Segona Guerra Mundial, amb el nom de Capità Raymond Llaugí Pons , es va incorpora a la resistència contra l’Alemanya nazi. Quan va acabar la Guerra va continuar la seva activitat de maquis a Espanya. El 2 d’agost de 1963, al municipi de Rajadell, una acció de sabotatge feia esclatar tres torres d’electricitat i el 7 d’agost la Guardia Civil abatia a trets a Ramon Vila en els murs del mas de la Creu de Perelló. Va demostrar gran valor, atreviment i coneixement del medi geogràfic que li va permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al règim franquista. El 8 d’agost va ser enterrat a Castellnou, en un racó del l’antic cementiri parroquial, fora del recinte.
Al costat de l’església romànica de Sant Andreu es troben les ruïnes de l’antiga rectoria, destruïda quan va cremar l’a. 1936 al principi de la Guerra Civil. Entre els anys 1996 i 2000 es va construir el nou cementiri en dit espaï. L’a. 2000, les restes de Ramon Vila es van traslladar a l’indret condicionat com ossera, on una placa de vidre recorda als visitants que allí reposa el darrer guerriller antifranquista. Des del 26 de novembre de 2011, l’edifici acull una exposició renovada sobre la lluita antifranquista. També es projecta un audiovisual sobre Ramon Vila (Caracremada)

Entre els arbres el vent xiula:
En Maroto és mort;
l'han matat les caderneres.

L’any 2010 es va rodar una pel•lícula amb el seu nom com títol.

Acabada la visita vam retornar per la pista en bones condicions al nostre punt de procedència. La part berguedana queda pendent per un altre dia.

Recull de dades: Majoritàriament preses dels indicadors de la ruta i del Museu.

Text: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 8 març 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada