dimecres, 28 de setembre del 2011

VLAD TEPES III

Excel•lentíssim Patriarca de Atenes,

Eminència, la present és per a presentar-vos el meus respectes a Vós que sou el cap de la religió dels meus pares. La que van tenir la bondat de transmetrem des de la meva infantesa, tant amb l’exemple del meu pare com amb la tendresa de la meva mare.

He rebut la visita del vostre enviat amb les queixes que, de part de Vós, ha tingut a bé indicar-me, i a les quals vull donar contestació perquè veieu que no és el meu propòsit incomplir, ni amb Vós, ni amb la nostra religió.

M´acuseu de haver convidat els pobres i indigents, del meu país a un banquet, ple de menjar i beure perquè estiguéssim ben satisfets. Jo mateix, els vaig preguntar si es trobaven a gust i si tot era del seu grat. Tot els va semblar satisfactori i aleshores vam tancar les portes del recinte i el vam encendre. No vam deixar sortir-ne cap. Vós que sou la bondat màxima, no sabreu mai com van cremar. Si semblava que cantaven donant les gràcies al Salvador. I la resta dels meus súbdits han quedat molt més tranquils, sense por de ser assaltats dins de casa seva, ni que els robessin el bestiar o la collita. No sabeu la pau que té actualment el meu poble. I a ells que el Senyor els tingui a la dreta de la seva taula.

També és cert que una altra vegada em vaig veure obligat convidar a les sis-centes famílies més riques del meu país i després de complimentar-les al màxim, em vaig veure amb l´obligació moral d’alliberar les seves ànimes, perquè eren avariciosos. Perquè amb els seus diners no em volien ajudar, a mantenir les tropes per la lluita contra els hongaresos i els infidels. Que la generositat del Senyor els tingui al seu costat.

En el que em dieu sobre els empalaments als vençuts. Vós que sou tot bondat, heu de comprendre que aquesta vegada, potser sí que vaig aplicar una llei que la mateixa Biblia ens en parla: la Llei de Talió, aquella que diu: “Ull per ull, dent per dent”. Però Vós sabeu que no ens tindrien por els enemics, si no fessin amb ells, el mateix que ells fan amb nosaltres. Per què creieu que de vegades fugen al veurem arribar amb les meves tropes, quasi sempre menys poderoses, si no sabessin del nostre valor i de la sort que els espera si els agafem ? Que l’amor del Senyor els tingui sempre davant seu.

I Vós sabeu del respecte que tinc per no ofendre a ningú. Sempre mirant de complaure a tothom. Com els dos cavallers que es queixaven que el meu palau feia pudor de mort, i que no es podien asseure a taula. Ho vaig resoldré fàcilment, perquè no fossin més que ningú, els vaig fer empalar amb els altres, i perquè els seus narius no s’ofenguessin amb l’olor, vaig manar que el pal fos més alt. Que Nostre Senyor els tingui sempre en el lloc dels àngels.

Excel•lentíssim Patriarca, ja veieu que totes les petites maldats, de què m’acuseu són per a culpa de la lluita per la nostra religió, i per salvar la meva pàtria. Esteu convidat a venir quan ho desitgeu i vostres oracions us ho permetin. Prego la vostra benedicció i que em tingueu en les vostres oracions.

Signat,

VLAD TEPES, Príncep de Valàquia i terres de Transilvània. Gran Dracúl de les terres de Romania.

Aquesta fictícia carta és basa en fets reals. Vlad Tepes es conegut també amb el sobrenom de “L’Empalador”. Va ser un personatge molt cruel que en la seva lluita per mantenir el poder, es va haver d’aliar amb els hongaresos. Quan el van trair es va haver d’aliar amb els turcs. Quan aquests van voler posar al tron al seu cosí, que era feble de caràcter, es va unir novament amb els magiars. I així successivament. Va morir en un parany dels otomans. El seu cap va ser exposat a les portes de Constantinopla. A Romania és considerat heroi nacional i hi ha monuments i edificis en record seu. Diria que la seva crueltat és un reflex de la lluita interna i la guerra amb els turcs. Va respondre amb la mateixa crueltat amb què va ser tractat ell i la seva gent.

Inspirada en aquest personatge esdevé l’obra escrita per Bram Stocker. Aquesta obra i la filmació de moltes pel•lícules sobre el mite del vampir l’han fet mundialment famós.


Berga, 25 de desembre de 2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada