divendres, 16 de setembre de 2011

LA LLUNA


només els tanoques mirant la ma, quan aquesta assenyala la lluna.
Però la nena, aquella no sols no era tanoca, sinó que era molt intel·ligent i li agradava mirar els vespres la lluna, sobretot quan feia el ple, i pensava "quan serè gran serè astronauta i viatjaré per la lluna i per l'espai

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada