ADOLESCÈNCIA I EMOCIONS

( Emocions: odi, serenitat, alegria)

Mai no havia sentit tant odi per ningú com aquell que vaig sentir aquella tarda, quan em vagi trobar a la meva amiga íntima sortint amb el noi que m’agradava, a la que explicava totes les coses que sentia i que pensava i en la qual confiava cegament. Els vaig odiar tant a tots dos, que hagués volgut que s’esfumessin  per sempre,  i vaig decidir que no volia tornar-los a veure en ma vida.

D’això han passat molts anys, però encara me’n recordo com si fos ahir, és clar que ara veig les coses molt diferents. Vaig arribar a casa plorant, la mare em va consolar, quan li vaig explicar el que m’havia passat. Em va dir que em tenia d’agafar les coses  amb serenitat, ja que era molt jove i coses com aquestes i pitjors em trobaria al llarg de la vida. Havia de saber enfrontar-me amb valentia amb els entrebancs que em trobaria en el camí.

Bé, amb la meva amiga vam estar un mes sense dir-nos res, per més que als quinze dies ells ja ho havien deixat, cosa que va produir-me una gran alegria, el fet que la cosa els hagués anat malament. Amb ell no ens vam dir mai més res, aviat m’havia adonat que no valia patir per algú que no s’ho mereixia i és que el meu cor adolescent  ja havia trobat un nou substitut .

Amb el temps he recordat molt les paraules de la  mare, que cal agafar-nos les coses amb serenitat i que l’odi i la rancúnia no porta a enlloc, ni   tampoc em d’alegrar-nos del mal dels altres, el que cal és estar bé amb nosaltres mateixos, això ja et dona alegria i felicitat.

Ai! Que important és en la adolescència tenir una mare que et comprengui i  t’aconselli.

24/02/2018/