Visitàvem en aquesta ocasió
l’església i el lloc de Sant Metges en el sector central del municipi de l’Espunyola.
El lloc de Sant Metges, és
situat entre els serrats de Sant Salvador i de Malla (1238 m. d’altitud) que
s’aixequen al mig dels cingles de la serra de Capolat. Centra la caseria disseminada
dels Sant Metges, amb 92 habitants
censats el 2005.
La capella dels Sants Metges,
nom amb que es coneix a Catalunya la devoció als Sants Cosme i Damià, és edificada
a l'indret anomenat peu de Roques, just a l'emplaçament de l'antiga capella del
segle XVI, on s'originà el culte.
És dedicada als sants Cosme i Damià i fou construïda
al segle XVIII amb una sola nau, sense absis, presbiteri quadrat i la façana
principal amb la porta orientada a ponent.
A migdia fou bastida una sagristia de petites dimensions amb accés directe des de l’altar. Al costat de llevant hi ha una altra capella.
La façana presenta una porta amb
la llinda coronada per un frontó suportat per dues falses pilastres amb
capitells força senzills. Ornamenta el frontó un fris arrodonit de pedra llisa,
i a dintre una petita fornícula.
A sobre seu, a mitja façana,
trobem un òcul de contorn de pedra que il·lumina l'interior.
Adossat a la façana principal i
al mur de tramuntana trobem una torre campanar de planta quadrada.
El parament és pedres
irregulars en mides i formes unides amb morter. Les pedres cantoneres són de
mida gran i estan ben escairades i polides. La coberta és a dues aigües de
teula àrab.
L'església conserva una interessant talla de fusta
policromada dels s. XVII o XVIII.
Prop del collet de les Forques
hi havia un megàlit, avui molt destruït, que fou excavat (les troballes són
conservades al Museu Diocesà de Solsona).
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada