DINS UN BOSC DE CAMES

Fileres llargues de cames,  igual que boscos frondosos,   s’obrien davant seu. El petit s’obria pas com podia  buscant una sortida i no en veia cap. Tenia els ulls plorosos i sanglotava; on era la seva mama –pensava- ja haurà marxat l’avió . Volia cridar, però el soroll de les veus ofegava la seva ,  infantil i espantada. Cames, maletes, més cames i més maletes. El nen perdut en aquell laberint intentava mantenir-se dret, si es tombava i queia mil peus l’esclafarien com un cuc, tal com veure que n’esclafaven un, un dia uns nens més grans. De sobte, entre aquell munt de cames es topa amb una cara rossa i escotorida   de la seva alçada que li somriu. Ell es planta al seu davant, l’angoixa li ha fugit de cop davant d’aquell somriure . La nena rossa li diu –Hola!  L’agafa de la ma. Van estar així una estona mirant-se.

-          Sóc la Marta  -diu la nena- i tu com et dius ?
-          Em dic Arnau, -diu el nen baixet
-          On són els teus pares?
-          No ho se!  -fa el nen arronsant   les espatlles
-          Que t’has perdut

Amb el cap fa que si, i altre vegada li venien les llàgrimes als ulls. La nena tota decidida tiba ben fort del braç de la seva mare que xerrava distreta amb unes  amigues.

-          Mama, mama!  L’Arnau el meu amic s’ha perdut – li crida
-          Calla, calla- diu la mare- que d’estant parlant d’un nen que s’ha perdut- i continua parlant sense prestar atenció als menuts

La nena va haver d’insistir  fins a tres vegades abans la mare no la va escoltar i va veure el nen esporuguit al seu costat. El nen que feia estona cridaven els altaveus i totes les seves amigues estaven buscant.

Van acompanyar al nen amb els pares, amb la corresponent alegria pel retrobament. Després de donar les gracies a la Marta, la  casualitat va fer que anessin al mateix destí. La Marta i L’Arnau van seure junts a l’avió i va començar una amistat entre els petits  i les  dues famílies que duraria molts anys.

09/09/2013